Joan Vinyoli
Primer d’any
He pensat que faríem/ alguna cosa junts
El lloc de Joan Vinyoli
Se m’han tornat molt insignificants / totes les coses, tots els passos fets
Abans que neixi l’alba
I venen els records/ de tantes culpes que no has/ mai expiat
Castanyada amb lectura de poemes i un mort d’accident
però no panellets, no moniatos, no/ fruita gebrada avui. Hom servirà poemes
Vinyoli, projectes de felicitat
I vam morir, mai no morint
L’acte darrer
M'espantaré del fred que ha d'arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran
L’acte darrer
M'espantaré del fred que ha d'arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran
L’acte darrer
M'espantaré del fred que ha d'arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran
Temps perdut
no et sabria dir/ l'origen de les coses
Amb veu ronca
Soc el gall salvatge:/ m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len