Roc Casagran
A l’inrevés
Quan recullo la roba, llavors tornes amb mi
Com vostè digui, senyor
Morts, ens voldrien morts, o si més no/ flàccids, agenollats i penedits
Gràcies
Per la ruta dels cossos tan salvatges
La Flama i el Canigó
Llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
L’amor fora de mapa
Feia sis mesos que sortíem i encara no m’havies volgut parlar dels teus pares
No ‘nem pas bé
«p'rò fet i fet sols murmures amén/ i t’entretens gargotejant sonets»
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
El Carles
Que l’humor sigui una capseta de cotó fluix infranquejable, que l’humor ens salvi
El Jordi
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
La Llum
No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum