Virginia Woolf
La dona mirall
Era el seu estat d’ànim profund el que jo volia atrapar i traduir a paraules
Virginia Woolf i la cambra pròpia
A les dones el món els deia amb una riallada: «Escriure? Què escriuràs, tu, desgraciada?»
La càrrega mental segons Virginia Woolf
Com que era una dona, acudien a ella espontàniament al llarg de tot el dia
El diari de Virginia Woolf
Crido l’atenció, i això empipa en concret els senyors més grans
L’última novel·la de Virginia Woolf
De la seva mare recordava que era molt refeta; guardava el pot del te tancat amb pany i clau
Virginia Woolf i la cambra pròpia
A elles, el món els deia amb una riallada: «Escriure? Què escriuràs, tu, desgraciada?»
Virginia Woolf i la cambra pròpia
A elles, el món els deia amb una riallada: «Escriure? Què escriuràs, tu, desgraciada?»
Virginia Woolf i la cambra pròpia
A les dones el món els deia amb una riallada: «Escriure? Què escriuràs, tu, desgraciada?»
Virginia Woolf i la cambra pròpia
A elles, el món els deia amb una riallada: «Escriure? Què escriuràs, tu, desgraciada?»
El primer record de Virginia Woolf
Els esdeveniments volen dir molt poc si no sabem primer a qui li han passat