No-ficció

'La primera nòmina', un text de Teresa Costa-Gramunt.

La primera nòmina

Comparteix
El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit

La llibreta

Comparteix
En aquell temps devies pensar que un dia o altre la balança s’havia d’equilibrar
Foto: Pratik Gupta

(Des)Amor 4.0

Comparteix
Podem dir adeus de tinta digital o esvanir-nos sense rastre i que plani el silenci virtual més gros
Foto: Hebert Kostan

En negre sobre blanc

Comparteix
Escric. Soc tigressa i tinc ratlles. Soc el full i la tinta
European Parliament/Pietro Naj-Oleari

Espera, no marxis!

Comparteix
Et pots sentir afortunada perquè no t'ha pegat i perquè sempre despara la taula

Quan les nostres parelles van morir

Comparteix
Sovint rebíem missatges com: «Tranquil·la, trobaràs algú. Ets molt jove, ja ho veuràs»

El dia que Pilar Aymerich va entrar a la presó de dones

Comparteix
El 45,54% havien estat acusades d’adulteri, infanticidi, avortament o abandonament de família

Condemna a mort

Comparteix
No ha calgut suplicar que intentin salvar la criatura, perquè ja saps que és impossible
Foto: zero take

Estudi nou

Comparteix
Com si no en tingués prou. Com si de cop escriure fos un joc

El karma t’ho tornarà tot

Comparteix
Només els qui hàgiu rebut aquest dard enverinat sabreu què significa