14/08/2017
Per inventar noves maneres d’estima, per pronunciar l’amor en un idiolecte que no existeixi encara
07/08/2017
Que les no-decisions es mengen voraces el temps, que em preocupo massa i m'ocupo poc
31/07/2017
Estaràs exposat a la intempèrie, a les nits de vent de dalt sense refugi, al desconsol
24/07/2017
Deu ser com ara el que dura un esternut, la nostra vida
17/07/2017
I allà estàvem jo i els meus dotze anys amb mitja cama depilada i l’altra cama i mitja peluda
10/07/2017
No podia saber que la mateixa boca hauria de pronunciar frases que esgarrifen
03/07/2017
Ara resulta que ja no sé com definir-me en una frase ni en dues
27/06/2017
Deixa’m escollir aquest no-món on totes les possibilitats existeixen encara
19/06/2017
Mira’t el palmell de la mà. De què està fet?
12/06/2017
la frase més trista del món és que no t’estimi ningú
05/06/2017
És impossible no adonar-se quan algú ha guanyat posicions en aquest cercle
29/05/2017
Qui sap si en un altra llengua sabria trobar camins que porten a mons de mentida
22/05/2017
Per dins, tens la impressió que mai has deixat de tenir vint anys
15/05/2017
I és tot verd com les ganes de viure, el camí que em porta a casa
07/05/2017
Llavors hauria preferit que em xuclés la terra i ara em moro de riure en recordar-ho
01/05/2017
Podria ensorrar-se el món enllà de la finestra i continuaria escoltant la veu a la pena
24/04/2017
El cos sempre està llest per boicotejar-me i recordar-me que el centre, el centre
17/04/2017
Crec que he pensat que l'instant previ a l’eternitat –parlem-ho clar, a la mort– deu ser la vida
10/04/2017
En aquest veure’ns créixer he après que la vida és cruel perquè no ho haguem de ser nosaltres
03/04/2017
Sort de les dues frases que em van fer de flotador en el meu mar d’incertesa a l'edat de les tenebres
Pàgina 1 de 3