Tast editorial

«Odiar-se és més fàcil del que sembla»

Sembla que hom busqui la felicitat com aquell qui busca bolets

Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Quaderns Crema, Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat, Tast editorial
Viure, pensar i estimar. Amb aquests tres verbs com a fornaments s'alça el llibre La penúltima bondat (Quaderns Crema)del filòsof Josep Maria Esquirol. En llegim 14 fragments. 
 

Foto: Adrià Costa

 

1. Si mai algú ha fet moure una muntanya, de ben segur que no deu haver estat amb crits, sinó amb el verb més nu i més sentit.

2. Venim al món nus, i en sortim com una despulla. En l'entremig, en el mentrestant, el gest més humà de tots és el de l'empara. El més humà de l'humà rau en l'acollida de l'altre.

3. La revolució no pot ser sinó la de la generositat i la fraternitat. Dificilíssim, però possible, real.

4. Sense desig, la vida s'apaga. Desig i vida es conjuguen plegats. El desig és la vida vivint-se. Per això en l'avorriment la vida minva, s'esmorteeix.

5. Segons el tòpic, «tothom busca la felicitat», però això confon. Sembla que hom busqui la felicitat com aquell qui busca bolets. Com si la felicitat fos una cosa que poguessis trobar de cop, o com si fos un estadi a què poguessis arribar per fer-hi sojorn definitiu. ¿Es podria pensar la felicitat d'una altra manera? Cal fer-ho.

6. No hi ha res de més viu que la bondat, ni més essencial que la generositat que viu. Res de més viu i res que tingui més força. Per això sosté el món humà. Sense la bondat, la foscor inundaria un món que lliscaria avall cap al caos abismal.

7. Odiar-se és més fàcil del que sembla. Per això la cura i l'estima d'un mateix, sense orgull, és aquí la clau de la volta. Qui no s'estima mínimament a si mateix no pot estimar els altres; de la mateixa manera que qui no té cura d'un mateix tampoc no pot tenir cura dels altres.

8. Són els actes, i no pas les idees abstractes, els que fan de fars d'esperança en èpoques de foscor. Les idees són insensibles, àdhuc la del bé. En nom del bé, o de la justícia, o de Déu, s'han perpetrat tones de sofriment i milions de víctimes. La bondat, en canvi, sempre fa bé i mai mal. La bondat no és en les declaracions grandiloqüents, sinó en els gestos i les accions. 

9. La cultura que ho redueix tot a fets i dades és una cultura miop i, per això mateix, decadent. Perquè la decadència d'una cultura no es deu a la seva matusseria a l'hora d'afrontar la dificultat i els afers més enrevessats, sinó a la seva desconnexió del senzill. Cúmuls de complexitat, sovint artificiosa, però allunyament del que és senzill i profund. Als actuals alumnes universitaris els sorprèn, per exemple, allò que es troben quan se'ls convida a buscar al diccionari de la llengua catalana l'adjectiu verd. La primera accepció diu: "del color de l'herba tendra". I no és cap metàfora. Gairebé ningú se l'esperava, i, tanmateix, és la definició més senzilla, la més evident i la més essencial.

10. Som nous a la vida, i podem correspondre essent també nosaltres mateixos generadors i creadors: de més aixopluc, de més fraternitat, de més bellesa.

11. Tot es pot malmetre amb facilitat; no cal arribar als antípodes del bo per trobar-se amb el dolent; la degeneració és a ben poca distància. La companyonia degenera en indiferència, el mercat en mercantilisme, el consum en consumisme, la democràcia en populisme, l'autoritat en autoritarisme, la comunicació en demagògia, l'aportació en corrupció. Per sort, també a poca distància, però en la bona direcció, la generació pot ser admirable.

12. El sentir és la base de la racionalitat i, per això, qui no sent serà «insensat», és a dir, no raonable. Tampoc és pas casual que saber vingui d'assaborir (sapere). No cal edulcorar la intel·ligència amb la dimensió emocional, perquè ja per si mateix el sentir és intel·ligent.

13. ¿Podria ser que la civilització del progrés i de l'èxit cientificotècnic estigués desorientada com a cultura de vida? ¿Podria ser que el consumisme exacerbat, el malestar contingut i la violència fossin, si més no en part, símptoma d'aquesta desorientació? Hi ha una espècie d'abstracció que buida i drena la vida. Tal vegada s'apropa el dia que, a causa d'aquesta alienació, el malestar se'ns farà insuportables i caldran tones de droga i de distracció per mantenir-nos badocs i ensopits.

14. La mort sempre ve per segellar la vida, però només pot venir perquè hi ha vida. La mort depèn de la vida, però no necessàriament la vida de la mort.
 
 
 

 La penúltima bondat: 
 assaig sobre la vida
 humana



 © Josep Maria Esquirol
 © Quaderns Crema, 2018
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya presenta la programació de la nova temporada