Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba.
Que el sol no es pon sense tornada
si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida
si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
Aprendre
que si un infant mata, la nostra mà no m’és estranya.
Que n’és, de trist, si un infant mata,
enllà o aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa
només és un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari,
és tant més trist.
Aprendre
que en certesa res no tinc si no m’ho dones.
A fer que el cor sempre es commogui
pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que soc només si existeixes
i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.
