Així dibuixo el món

Les meves neures i jo

14 dibuixos de Xavier Roca que espolsen fantasmes i desafien pors

| 21/06/2018 a les 10:43h
Especial: Així dibuixo el món
Arxivat a: Passadís, Xavi Roca, Així dibuixo el món, il·lustració, Xavier Roca, galeria
Imatge il·lustrativa
La meva vocació primera ha estat sempre el dibuix, tot i haver-me dedicat professionalment al periodisme; i ja ha estat bé, perquè així la feina m'ha compensat una certa tendència natural a la solitud. Però mai no he deixat de dibuixar i en diversos moments de la meva vida he pogut treure el nas pels mons de l'humor gràfic, el còmic i la il·lustració.

Sens dubte, l'aparició de les xarxes socials -i la sensació de tenir un mínim públic- ha esperonat aquesta afició gràfica. Fa uns anys, un dia -com una mena de broma- vaig tenir la idea de dibuixar-me a mi mateix i ho vaig anar repetint, potser per no haver-me d'esforçar a inventar nous personatges. Però aquest joc es va anar convertint en una manera d'exorcitzar fantasmes personals, d'expressar sentiments i estats d'ànim d'una manera més o menys púdica i subtil, d'explicar el que no suporto, d'enfrontar-me a determinades pors. De treure fora la crisi dels 50 (tot i que crec que als 30 ja la tenia) i el pànic a fer-se gran.

Així, aquests dibuixos s'han anat convertint en una mena de dietari més o menys imprevist, en un baròmetre de moments vitals i canvis d'humor, escampat per unes quantes llibretes de diverses mides, textures i formats, alguna de les quals porto sempre al damunt. Mai se sap quan pot haver-hi una emergència.


1. Sovint em diuen: "No aparentes l'edat que tens".

 



2. No suporto la manca de concreció a l'hora de quedar.

 



3. Moltes vegades quan he aconseguit desenredar els auriculars ja he arribat a lloc.

 



4. Eslips o bòxers? El dia ja comença amb grans disjuntives.

 



5. Hi ha pentinats que haurien d'estar prohibits al cinema.

 



6. Quan m'adormo a mig llegir, l'endemà desperto amb els llençols plens de lletres.

 



7. Faig la compra seguint l'ordre de la llista que m'han fet, la qual cosa comporta estranys itineraris.

 



8. Els excessos de carrincloneria em fan vomitar arcs de Sant Martí.

 



9. Alguns moments de la vida et fan adonar que només som números.

 



10. T'acabes ennuegant amb les coses que no dius.

 



11. Tenim tendència a fer-nos palles mentals.

 



12. Sempre dormo amb pastilles.

 



13. Hi ha urinaris d'alçada escandinava que t'obliguen a fer filigranes.


 


14. Hi ha èpoques en què necessites posar-te les piles.

 

COMENTARIS

Honestedat gràfica
Anònim, 22/06/2018 a les 08:17
+2
-0
És d'agrair, en temps de tant d'ego escampat pel món, un dibuixant que no té por de mostrar-se amb l'ull crític que tots portem dins, però que sempre amaguem a la nostra platea. Enhorabona!
Si ho pots dir és que estàs viu
Joan Soriano, 22/06/2018 a les 16:50
+1
-0
¿Què vols que et digui? Només puc riure i esperar una nova tanda.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El cicle de concerts «Els vespres de la UB» torna als jardins de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat acull durant tres dies la «Festa de la Poesia»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural acull l'acte de presentació del llibre de Manel Martínez
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra el dol d'una mare que ha perdut el seu fill
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Ballet du Capitol de Toulouse porta «Giselle» al Festival Castell de Peralada
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
«Una gossa en un descampat» de Clàudia Cedó recrea un viatge pel dol i per l'amor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers