Així dibuixo el món

Les meves neures i jo

14 dibuixos de Xavier Roca que espolsen fantasmes i desafien pors

| 21/06/2018 a les 10:43h
Especial: Així dibuixo el món
Arxivat a: Passadís, Xavi Roca, Així dibuixo el món, il·lustració, Xavier Roca, galeria
Imatge il·lustrativa
La meva vocació primera ha estat sempre el dibuix, tot i haver-me dedicat professionalment al periodisme; i ja ha estat bé, perquè així la feina m'ha compensat una certa tendència natural a la solitud. Però mai no he deixat de dibuixar i en diversos moments de la meva vida he pogut treure el nas pels mons de l'humor gràfic, el còmic i la il·lustració.

Sens dubte, l'aparició de les xarxes socials -i la sensació de tenir un mínim públic- ha esperonat aquesta afició gràfica. Fa uns anys, un dia -com una mena de broma- vaig tenir la idea de dibuixar-me a mi mateix i ho vaig anar repetint, potser per no haver-me d'esforçar a inventar nous personatges. Però aquest joc es va anar convertint en una manera d'exorcitzar fantasmes personals, d'expressar sentiments i estats d'ànim d'una manera més o menys púdica i subtil, d'explicar el que no suporto, d'enfrontar-me a determinades pors. De treure fora la crisi dels 50 (tot i que crec que als 30 ja la tenia) i el pànic a fer-se gran.

Així, aquests dibuixos s'han anat convertint en una mena de dietari més o menys imprevist, en un baròmetre de moments vitals i canvis d'humor, escampat per unes quantes llibretes de diverses mides, textures i formats, alguna de les quals porto sempre al damunt. Mai se sap quan pot haver-hi una emergència.


1. Sovint em diuen: "No aparentes l'edat que tens".

 



2. No suporto la manca de concreció a l'hora de quedar.

 



3. Moltes vegades quan he aconseguit desenredar els auriculars ja he arribat a lloc.

 



4. Eslips o bòxers? El dia ja comença amb grans disjuntives.

 



5. Hi ha pentinats que haurien d'estar prohibits al cinema.

 



6. Quan m'adormo a mig llegir, l'endemà desperto amb els llençols plens de lletres.

 



7. Faig la compra seguint l'ordre de la llista que m'han fet, la qual cosa comporta estranys itineraris.

 



8. Els excessos de carrincloneria em fan vomitar arcs de Sant Martí.

 



9. Alguns moments de la vida et fan adonar que només som números.

 



10. T'acabes ennuegant amb les coses que no dius.

 



11. Tenim tendència a fer-nos palles mentals.

 



12. Sempre dormo amb pastilles.

 



13. Hi ha urinaris d'alçada escandinava que t'obliguen a fer filigranes.


 


14. Hi ha èpoques en què necessites posar-te les piles.

 

COMENTARIS

Honestedat gràfica
Anònim, 22/06/2018 a les 08:17
+2
-0
És d'agrair, en temps de tant d'ego escampat pel món, un dibuixant que no té por de mostrar-se amb l'ull crític que tots portem dins, però que sempre amaguem a la nostra platea. Enhorabona!
Si ho pots dir és que estàs viu
Joan Soriano, 22/06/2018 a les 16:50
+1
-0
¿Què vols que et digui? Només puc riure i esperar una nova tanda.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya presenta la programació de la nova temporada