L'últim metro

​Vida secreta

Sembla que si no les expliquem, si no les escrivim, les coses no passen

| 29/06/2018 a les 11:46h
Especial: L'últim metro
Arxivat a: Cambres pròpies, Míriam Cano, L'últim metro, ​Vida secreta

Foto: Marc Becher



Hi ha un plec, entre la vida pública i la vida privada, que conté la vida secreta. Tot allò que ens guardem per nosaltres perquè sabem que així que li toqués la llum, s’ensutzaria.
 
Fa uns anys, quan escrivia Ancoratge, un amic em va explicar la teoria de cordes, totes aquelles dimensions que encara hem de descobrir, però que existeixen. Vaig portar-ho al meu terreny per parlar, precisament, de les vides possibles que s’amaguen dins les nostres vides secretes. Ser amplada, llargada, profunditat, temps, però no només. Ser tot allò que es veu i es toca i se sap i ser, alhora, alguna cosa més que perllongui els llimbs.
 
Tenir secrets té alguna cosa de revolucionari en els temps de la sobreexposició i els fluxos d’informació, fins i tot quan aquests fluxos són domèstics. Sembla que si no les expliquem, si no les escrivim, les coses no passen. Però el subsòl on s’amaguen aquelles històries que només són nostres té el poder de fer que ens somriguem a nosaltres mateixos, per dins, en recordar-les. Els dos extrems d’aquest somriure de felicitat íntima, de complicitat, surten de mi i van a cap mi. De tant en tant, una mica més enllà, si el secret és compartit amb algú que també el guarda.
 
Els secrets –els bonics, naturalment– et regalen una d’aquestes dimensions addicionals de què parlen les cordes. No és poca cosa: una vida possible més enllà de les dues oficials. Un lloc per on t'hi passeges sol, amb una certa brisa d’Arcàdia.
 
Potser l’únic lloc en què ets capaç de ser tu amb tota la rotunditat del món.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El cicle de concerts «Els vespres de la UB» torna als jardins de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La ciutat acull durant tres dies la «Festa de la Poesia»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural acull l'acte de presentació del llibre de Manel Martínez
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra el dol d'una mare que ha perdut el seu fill
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Ballet du Capitol de Toulouse porta «Giselle» al Festival Castell de Peralada
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
«Una gossa en un descampat» de Clàudia Cedó recrea un viatge pel dol i per l'amor
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers