Foto: Ginny
La veïna ha tingut un fill i la mare m’ha enviat a portar-li una mica de fruita, i jo li he dit que no, que l’hi porti ella, però diu que ella fa anys que no es parla amb la veïna, perquè es van enfadar, i llavors li he preguntat per què vol donar-li fruita, doncs, i diu que calli i que l’hi porti i no faci tantes preguntes, que els nens d’abans no en feien tantes, i a mi què, els nens d’abans.
Quan he arribat a casa seva amb el cistell ple de fruita, m’he acostat a l’habitació i estava tancada, i sentia el plor del nen i la veu del pare dient, va, va, va, ja està, i de cop la veu d’una dona que li deia, dóna-me’l, i se l’ha endut… i jo m’he quedat ben quiet a la porta i m’he espantat quan s’ha obert la porta i ha sortit la veïna amb el nen. Li he dit, té, això és de part de la mare, i llavors m’ha dit que passés cap a dins, que els regals no són per a ella, i ha marxat amb el nen als braços, un nen que no era un nen sinó una boca gran i oberta que només feia que cridar i cridar. M’he quedat estranyat, perquè si la fruita no és ni per a ella ni per al nen, ja em diràs, i per al nen ja ho sé, que no ho és, perquè un nen que acaba de néixer només vol beure llet de la mare, vol estar tot el dia mamant… no és tonto, el nadó… a mi també m’agradaria estar tot el dia mamant i mamant i allà quiet, encara que no en surti llet…
Llavors he hagut d’entrar a l’habitació i allà he trobat l’home, el veí, que estava tot estirat al llit, envoltat de dones que no deixaven de preguntar-li com es trobava, si necessitava res, i ell anava dient que sí i que no, que estava cansat perquè no havia dormit i que s’hi trobava bé, allà al llit, i anava dient gràcies a tothom. Quan li he portat la fruita a peu del llit, m’ha dit que m’apropés, que no es podia incorporar, i llavors he estat allà al seu costat, assegut en una cadira que quedava lliure, mirant una mica aquí i allà, les dones i l’home… i de cop ha entrat a l’habitació amb el nen en silenci, i el nen ja no era una boca oberta cridant, sinó que era un nen adormit, i li ha donat a l’home i ha dit —té, ja no plora. I ha marxat de l’habitació i ens ha deixat allà amb l’home i el nen.
