Basorèxia

L’estiu de la meva vida

Marxarem de vacances a la Toscana i ens abraonarem alhora al mateix préssec madur

| 10/07/2018 a les 09:42h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia, estiu

Foto: Marco Magrini


M’agrada l’estiu perquè és un temps com de mentida. Com de prova. Un parèntesi dintre del qual no acaba de passar res de veritat. Un període que exagera, i ho sap, les alegries i que deixa els problemes per més endavant, per setembre, normalment.
 
M’agrada, a l’estiu, quan tot és menys important i es pot donar importància a altres coses més lleugeres, jugar a acomiadar-me amb frases grandiloqüents perquè l’altra persona es quedi una estona pensant en la conversa i no se n’oblidi de cop, igual que s’oblida què has vingut a buscar a l’habitació o mirar l’hora quan has agafat el mòbil per mirar l’hora. I avui, abans de marxar m’he acomiadat amb un necessito que sigui l’estiu de la meva vida. [Per compensar l’hivern, que no sé on he estat, què he estat fent, què ha passat, qui he sigut.]
 
M’agrada l’estiu perquè es respira un aire molt espès d’expectatives i es dorm més aviat poc perquè un exèrcit de libèl·lules de color atzurita em porten una llum parlada per la finestra oberta i el temps es desdibuixa entre el son i la vigília, la veritat i el delit.
 
M’agrada l’estiu perquè tu i jo marxarem de vacances a la Toscana i ens abraonarem alhora al mateix préssec madur, cadascun per un costat, i ens en regalima el suc però no passa res perquè després ens xuclem els precipicis del coll ajaguts a baix del presseguer i t’explico, estimat, a l’estiu ho podem fer, això d’anar vestits de qualsevol manera i una mica despentinats i dur morrandes, i tu rius. I abans de tornar a pujar a la moto decideixes enterrar el cor d’una maçana que hem compartit abans del préssec per trobar, dius, el lloc exacte l’any que ve quan hi tornem.
 
I llavors marxen les libèl·lules i arriba la son i penso que està sent l’estiu de la meva vida tot i que sigui un temps com de mentida on no acaba de passar res de veritat. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Teatre Nacional de Catalunya presenta la programació de la nova temporada