Foto: José Antonio Soria, Juan Carlos Rodríguez i Toni Curcó – CCCB, 2018
L’estiu és dels nens. El lleure els pertany i la llibertat, també. Sovint oblidem, però, que els equipaments culturals de la ciutat també són cosa seva, i encara més: que quan els nens topen amb la cultura i els la deixem tocar i remenar, aquesta cobra vida i se’n multipliquen les possibilitats.
I a Culturnautes toquen i remenen, tracen i dibuixen, busquen sons i projecten imatges, visionen, escolten, observen i pensen, però, sobretot, passen a l’acció. De bon matí arriben i s’endinsen pel passadissos subterranis del centre; des de la seva visió del món, de ben segur que els perceben laberínticsi misteriosos fins que arriben a les sales de l’espai expositiu amb el qual interactuen d’una forma que és de tot menys passiva. Les parets no hi estan avesades i vibren amb un guirigall controlat.
Malgrat l’extensa oferta de casals que ofereix la ciutat de Barcelona a l’estiu, costa trobar un entorn que estimuli i reforci la relació dels nens amb la cultura contemporània. Des de fa cinc anys, però, i durant quatre setmanes, una seixantena de criatures circulen per alguns dels espais d’exposició del CCCB convertits ara en una mena de laboratori de creativitat on l’activitat és frenètica.
Nascut com una evolució de tota la feina feta des del Servei Educatiu del CCCB per acostar els continguts del centre a les famílies i a les escoles, Culturnautes és una oportunitat per treballar amb més profunditat aquesta manera d’arribar i fer créixer nous públics. S’estructura per setmanes temàtiques que toquen diferents disciplines connectades amb exposicions i programes del centre. Enguany, com a eix vertebrador, han tingut en compte l’exposició La llum negra i el bicentenari de l’obra Frankenstein de Mary Shelley a partir dels quals els nens treballen temes com el cinema experimental, el circ, les arts plàstiques vinculades a les tradicions hermètiques i l’experimentació del llenguatge musical. Tot això que sona tan abstracte es concreta gràcies a la dinamització del col·lectiu responsable que varia cada setmana i que acompanya els nens dia a dia amb la presència d’artistes professionals.
Foto: José Antonio Soria, Juan Carlos Rodríguez i Toni Curcó – CCCB, 2018
Tal com explica la responsable del Servei Educatiu del CCCB, Bàrbara Roig, Culturnautes és un casal fet entre molts: a part dels col·lectius convidats, el casal disposa de La Biblioteca dels Culturnautes, un espai ple de llibres i jocs relacionats amb l’art, la música, el circ o la ciència que diferents editorials i empreses de joguines han proporcionat al centre. Per altra banda, el projecte educatiu i l’organització logística del casal són definits per la Fundació sociocultural Atlas que proveeix, a més, un equip de monitoratge i en perfila la vessant social. Homologat per l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, el casal beca cada any nens del Raval que formen part del projecte juntament amb la resta de participants, d’edats compreses entre els 6 i els 14 anys.
Una de les perles de Culturnautes és precisament que el grup sigui tan heterogeni. La diferència sempre és positiva i l’art té una manera pràctica de manifestar-se: els nens veuen, escolten, senten i experimenten de primera mà, no es requereix partir d’un coneixement concret perquè treballen sobre l’acció i la seva creativitat funciona des del nivell en què es troba cadascú. Les disciplines artístiques es converteixen així en un camí sensitiu cap al coneixement i l’experiència. El món de les idees i la reflexió és a la base del projecte, però aquí l’objectiu és fer-li pessigolles amb la curiositat infantil, que d’una manera lúdica transforma els nens en veritables investigadors d’aquest laboratori creatiu. Cada setmana conclou amb un treball de producció que els artistes professionals han anat editant juntament amb els nens i que dona molt de valor al resultat final. El moment estrella és divendres a la tarda, quan les famílies es converteixen en els espectadors i els nens i la seva obra, de nou, en són els protagonistes.
L’experiència cultural no té una evidència immediata; a Culturnautes els més grans comencen a alimentar els interessos artístics que ja puguin tenir, i per als més petits, aquest primer contacte amb l’art contemporani funcionarà com una llavor. En una societat on gairebé tot s’individualitza i l’èxit es mesura per la visibilitat i la utilitat, sembrar la llavor de l’art i de la cultura en els més petits sembla del tot necessari per potenciar individus emocionals, intuïtius, socials i crítics; persones disposades a gaudir i a participar de la cultura, del diàleg amb el seu entorn i dels valors compartits.
