“La filosofia és útil perquè ajuda a conviure amb el patiment, a comprendre més i millor als altres i a nosaltres mateixos, a acceptar la realitat tal com és i no com m’agradaria que fos. A escoltar més i a respectar els qui són diferents de nosaltres, a no tancar-nos en postures rígides davant la vida. Ens ajuda a respirar millor”, ho assegura el filòsof Pablo Bozzo que, a partir del 2 d’octubre impartirà el taller Àgora: diàlegs filosòfics, que recupera l’esperit de diàleg de les places de l’antiga Grècia.
El farà al Centre Cívic la Sedeta (Barcelona), que, a més d’aquest, ofereix deu cursos d’humanitats i ciències socials: Anem al teatre; Visita els museus i les exposicions del moment; Jazz, la música negra que canvia el món; Club de lectura: apropa’t a la literatura; Història del món contemporani: els camins del segle XIX; Passió per la clàssica; Història dels totalitarismes: el feixisme i el nazisme; Anem al cinema i Itineraris per la Barcelona Secreta (en podeu consultar horaris i preus en aquest enllaç).
Per fer un tast d’allò que trobarem en el taller de filosofia, Bozzo ens regala 14 reflexions, per a ell fonamentals, de pensadors d’abans i d’ara, que ens poden ajudar a viure (o a entendre la vida) millor.
Foto: Aurelie Luylier
1. “Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’univers i els déus”, Temple de Delfos. En aquesta línia, també es pot incloure la frase que apareix al llibre La saviesa recobrada, de Mónica Cavallé, en què diu que “El més íntim és el més universal”. També, la pel·lícula Àgora, d’Amenábar, que gira al voltant de la figura de la filòsofa Hipàtia, ens diu: “És més el que ens uneix que el que ens separa” (som éssers humans abans que una altra cosa, amb la mateixa necessitat de ser feliços, estimats, no patir). Llavors, ens podem preguntar: hi ha realment una essència comuna?
2. “Només sé que no sé res, però encara sé més que la majoria dels homes, que no saben això”, del llibre Apologia de Sòcrates, de Plató. “Per investigar la veritat cal dubtar, quan sigui possible, de totes les coses”, Descartes. Què sabem realment d’allò que diem i pensem?
3. Reflexió d’Epictet (i estoïcisme en general): “De les coses, unes depenen de tu i unes altres no. De tu depèn com interpretes les coses. La resta no és assumpte teu. […] Només existeix una forma de felicitat: deixa de preocupar-te pel que està més enllà del teu abast”. “No ens pertorben els fets, sinó les nostres interpretacions dels fets”, Epictet. El patiment emocional prové de les interpretacions que en fem. En aquesta línia també es podria incloure aquesta reflexió de Marc Aureli: “La felicitat de la teva vida depèn de la qualitat dels teus pensaments”.
6. “Adona’t que en tu mateix tens alguna cosa superior i més divina que el que et causa les passions i que el que, en una paraula, et sacseja com a una marioneta”, Marc Aureli. Fa referència al regent interior, en terminologia estoica. A aquella part de nosaltres que està més enllà del psíquic i del corporal, seguint la distinció clàssica entre soma (cos), psyque (ment racional, emocions) i nous (consciència, esperit, intel·ligència superior, intuïció, etc.). El regent interior és la seu del nous, del logos (la intel·ligència còsmica per als estoics, seguint a Heràclit). Més enllà de si som o no creients, religiosos, diem que hi ha una Intel·ligència en nosaltres que va més enllà de nosaltres i per la qual nosaltres som intel·ligents. És la Intel·ligència de la Vida, de la qual en tenim una part en el més profund de nosaltres.
7. “El bé és allò cap a on totes les coses tendeixen”, Aristòtil. Fins i tot, en nosaltres mateixos, aquelles parts aparentment perjudicials, autodestructives, en el fons estan buscant un bé. L’alcohòlic, per exemple, ha après que beure l’ajuda a calmar el seu patiment. És la seva precària manera d’afrontar la situació. Tot tendeix cap a la conservació del seu propi ésser (el filòsof Spinoza anomena aquesta força conatus). En aquesta línia, el mal no té entitat pròpia, es contempla com a absència de bé, igual que la foscor com a absència de llum. El mal és per ignorància (ètica socràtica, mal anomenada intel·lectualisme ètic). El qui actua malament és perquè en el fons creu que fa algun tipus de bé. Això no justifica els mals actes dels altres, però si podem comprendre i separar els actes de la persona. Existeixen actes malvats però no persones malvades. Les seves creences errònies els porten a creure que fan el millor (la qual cosa val per a tothom).
8. “Hem d’estar disposats a alliberar-nos de la vida que hem planejat per portar la vida que ens espera”, J. Campbell.
9. “Som el que fem amb el que han fet de nosaltres”, Jean Paul Sartre. En última instància, som els responsables de la nostra pròpia vida. “Estem condemnats a la llibertat”, segons afirma el mateix autor.
10. “La frase de Schopenhauer «Un home pot fer el que vulgui, però no voler el que vulgui» ha estat per a mi, des de la meva joventut, una autèntica inspiració”, Albert Einstein. En aquesta línia: “No es tracta del que esperes de la vida, sinó del que la vida espera de tu”, Viktor Frankl. Tots tenim uns dons i qualitats que esperen ser compartits. El que ens agrada i apassiona generalment se’ns dona bé, i pot beneficiar en alguna cosa els altres. Schegel: “Pel que es tenen dons es té gust”. Si no aportem res al món, correm el risc de sentir-nos frustrats existencialment.
11. “El qui té un per què viure pot plantar cara a qualsevol com”, Nietzsche. Si projectem un sentit a la nostra vida i a les diferents situacions, el sentit ens dona la força per afrontar les condicions en què estiguem.
12. “A l’home pots arrabassar-li tot excepte l’última de les seves llibertats: la de triar una actitud enfront les circumstàncies”, Viktor Frankl. Això ho diu una persona que ha passat per quatre camps de concentració durant el nazisme. En el seu llibre L’home a la recerca de sentit escrivia que no va triar ser presoner, però sí quina classe de presoner volia ser.
13. “La felicitat és no buscar-la”, Sèneca. Som feliços quan acceptem la nostra realitat present, quan deixem de creure que ens falta omplir un buit, completar alguna cosa, tenir aquella cosa que crec que em portarà la felicitat. La felicitat no vindrà des de fora. En aquesta línia s’interpreta la següent frase de Nietzsche: “Encara no ets lliure, encara busques la llibertat”.
14. “Els exemples corregeixen molt millor que les repressions”, Voltaire.
0
0
