Foto: Dorothee Elfring
“Estómac intenta ser un disc de deconstrucció de l’amor romàntic, que és una font d’inspiració molt forta i projecta una influència molt gran cap a nosaltres. Tots els referents que tenim tenen a veure amb Disney, amb Hollywood, on totes les històries s’acaben en el moment d’amor àlgid, i et fan creure que si tu no trobes això, no pots estar plena. Per exemple, et fan posar jeràrquicament les relacions d’amor romàntic per sobre de les d’amistat, de sororitat, de cura.
Tinc la sensació que si en l’amor no es pateix, no és prou intens; si no és prou intens, no és prou lícit; si no estàs enamoradíssima, no pots tenir una relació perquè no és suficient. Tot això m’ha afectat molt i ho portaré sempre a l’ADN, però almenys vull tenir-ho clar i fer un petit crit. El disc, que sortirà el 5 d’octubre publicat per Satélite K, es diu Estómac perquè canvio la figura del cor vermell, net, perfecte, per un estómac, que és una víscera. Perquè el dolor, la nostàlgia, el buit, no els sento al pit esquerre, sinó al ventre.”
Presentem el videoclip (dirigit per Kiku Piñol) de la cançó Cara a cara “que és un despullar-se i dir-li al cor no, ho sento però no”. És així com la pianista i compositora Clara Peya de nou fa de la música un instrument a favor de la reflexió, el feminisme i la llibertat.
Ja no tinc omòplats,
ni costelles, ni melic.
Ja no tinc cap òrgan
que sostingui aquest neguit.
I el cor i jo ara estem sols.
Un a un. Cara a cara.
I el cor i jo ara estem sols.
Ni tòrax ni pulmons.
Ja no tinc abdomen
ni carn sota la pell.
L’estómac no té sostre
i els ossos són ocells.
I el cor i jo ara estem sols.
Un a un. Cara a cara.
I el cor i jo ens hem quedat sols.
Ni causes ni raons.
Foto: Dorothee Elfring
