Foto: La Perla 29
L’única cosa que em va sobrar d’Incendis va ser la mitja part. Estava del tot ficada dins una obra que m’estava atrapant com no ho havia fet mai –mai– cap altra. Perquè el text era intens –va ser llavors que vaig descobrir Wajdi Mouawad– i perquè el solapament d’escenes m’impedia pensar en res que no fos aquella història terrible, dolorosa, elèctrica, brutal, que passava al Romea i ens incinerava en directe.
Això devia ser a principis del 2012. Crec que hi vaig anar a cegues i crec que va ser millor així. Aquest 2015 hi tornaré, és clar, i l’experiència serà diferent. Ara ja sé de què va Incendis. Ara ja conec Wajdi Mouawad: n’he vist més obres (Litoral, Cels, el monòleg Seuls) i n’he llegit la novel·la Ànima. He tingut el dramaturg a mig metre de distància, li he sentit dir coses com aquesta: “Jo he ballat [d’alegria] per la mort d’un home, així és com es va construir la meva identitat. Vaig créixer en un univers contradictori: els meus pares em van ensenyar, amb molt d’amor, a odiar tota aquella gent que no era com jo”.
També he escoltat Wajdi Mouawad renegant contra Incendis. Diu que s’ha trobat gent que l’esperava a la sortida d’altres estrenes per renyar-lo: “Això no és Incendis“. I que ell n’està fart. Avorrit. Ser esclau d’aquell èxit li fa mal. “Necessito ser una mica autista amb relació a la mirada del públic”.
D’acord: admetem que, per a un Mouawad que vol volar cap a altres bandes, Incendis és una creu. Però per a la resta del món, és un regal. I és una sort immensa que La Perla 29 s’hagi animat a reconstruir Incendis, ara a l’espai natural de la companyia, la Biblioteca de Catalunya. De nou amb Clara Segura i Julio Manrique. De nou sota la direcció d’Oriol Broggi.
Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes, i hi ha obres que s’han de redescobrir tants cops com calgui. Que torna Incendis, coi. Del 17 de juny al 24 de juliol. Torna Incendis. Deixeu-vos cremar.
2
0
