Abans que neixi l'alba

I venen els records/ de tantes culpes que no has/ mai expiat

| 03/07/2015 a les 08:53h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia, Joan Vinyoli

 

Foto: Sébastien A.


...mentre che'l danno e la vergogna dura...
MICHELANGIOLO, Rime, 247
 
És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
          o bé, de nit, abans
que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
                              I venen els records
de tantes culpes que no has
mai expiat
                    i veus el derrotat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.


Del llibre Encara les paraules, del volum Poesia completa.

Contingut relacionat

01/01/2017
30/11/2016
30/11/2016

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri
01/01/1970
El DeltaChamber Music Festival homenatja la música de cambra
01/01/1970
El Festival de Sitges celebra mig segle de vida amb una exposició
01/01/1970
El CCCB impulsa un cicle de cinema a la fresca per trencar estereotips de gènere
01/01/1970
«Si un gat negre es creua en el teu camí, vol dir que l'animal va cap a algun lloc»
01/01/1970
Un anunci sobre el futur possible d'una nena que comença l'escola
01/01/1970
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
01/01/1970
Oriol Broggi dirigeix una versió de «Bodas de sangre» de Lorca amb un cavall a l'escenari