Fent estoneta

Il·lustracció: Eva Armisén

Mare, véns a fer estoneta? En dieu així, fer estoneta, del costum de quedar-vos tots dos una estona petita al seu llit, just abans que ell s’adormi. El nen ha sortit poruc com tu, però amb la mare al costat se sent protegit dels monstres i les ombres.

Te’l mires i l’abraces i li fas petons suaus mentre se li apaguen els ulls. Quines pestanyes, li diu tothom. No li pot passar res de dolent, amb tu tan a prop. Ni a tu et pot fer mal la vida, entre aquests llençols.

No esteu sols. Us fan companyia la granota de Mallorca, la sargantana de Menorca, el pingüí de Londres, la vaca de Donostia i el gos que li van portar els Reis. Amics de drap i cotó que seguiran aquí, vetllant-li el son, quan tu hagis tornat –de puntetes i a contracor– al món dels grans. El món dels llums oberts, les ferides despertes i els monstres de veritat.

Alguna nit fareu una estoneta llarga que durarà fins l’endemà.