Passen els dies i creix en mi la sensació que, tot llegint Qué fue de Sophie Wilder, he estat víctima d’un joc de la metaliteratura que assaboreixo encara més, una vegada reposada la lectura. Primera novel·la de R. Beha i primera medalla que li poso a un llibre de ficció que alberga un discurs sobre l’ofici d’escriure, de ficcionar i de crear vides sense obviar una profunda reflexió sobre la condició humana, l’amor, la fe i l’amistat.
Charlie Blakeman i Sophie Wilder es coneixen a la universitat de New Hampton quan comencen les seves carreres com a escriptors. Ell ha escrit una primera novel·la que ha passat gairebé desapercebuda, mentre que la Sophie Wilder és autora d’un recull de contes que l’ha convertit en autora revelació i fins i tot l’ha catapultat a certa fama. Sophie impressiona en Charlie amb el seu coneixement i gust literaris. Són els millors de la classe, s’enamoren i és la Sophie qui marca la historia de la seva relació, no només perquè se’n va al llit amb altres homes, sinó perquè apareix i desapareix de la vida del Charlie en diferents ocasions. Ell ho accepta, coneixedor com és de la singularitat de la dona que estima. Quan al cap d’uns anys es retroben, la Sophie s’ha casat i separat d’en Tom i s’ha convertit a la fe catòlica.
Tota la historia té un regust de misteri que l’autor ja ens avança en el títol, un misteri encarnat sobretot en el personatge de la Sophie, però també en el transcurs de la trama, i que va guanyant pes després de la primera desaparició. R. Beha alterna capítols de la mà d’en Charlie narrats en primera persona, i d’altres en tercera persona que narren la perspectiva de la Sophie, la seva conversió religiosa, i la relació amb el marit i un sogre que coneixerà només a les portes de la mort. Potser m’equivoco de ple, però la sensació de joc que comentava al principi em fa pensar que aquesta alternança de punts de vista forma part d’un laberint narratiu que té molt a veure amb el fet d’explicar histories com a necessitat universal de donar més d’un sentit a la nostra existència. No sé vosaltres, però una llegeix, entre altres coses, per tenir la oportunitat de viure més d’una vida, i crec que R. Beha ens ha volgut fer caure en aquest parany ambivalent i innat de la literatura. Si no, a què ve aquesta doble jugada intel·ligent, dolorosa i perspicaç que l’autor ens regala al final?
A Qué fue de Sophie Wilder hi ha moltes altres coses, molts interrogants que afloren amb propòsits semblants al del tema medul·lar de la literatura i el sentit d’escriure; també s’evoca el món preciós de l’amor entre dos aspirants a escriptors, la recerca de la Sophie per trobar la pròpia identitat, la soledat d’uns personatges orfes de família, la sinceritat dels sentiments religiosos, els dubtes o l’ambició de dos joves que caminen enmig d’un entramat urbà i contemporani.
Un llibre que reconforta, amb una Sophie que fa les delícies de qualsevol creador de personatges per la potent vida interior que emana, una història que convida a la reflexió i que ajuda a comprendre que, més que mai, som el que llegim, el que escrivim, el que fem en la nostra privacitat i en la nostra projecció pública. Si una primera novel·la pot fer tot això, esperarem amb ganes totes les que puguin venir.
*La cirereta: Uno de los dos se paraba a charlar y el otro esperaba, y así dejamos de ser dos personas que se habían encontrado por casualidad al salir de clase y nos convertimos en dos personas que iban juntas a alguna parte. Si pudiera ser ahora una sola cosa, sería esta: alguien que va a alguna parte con Sophie Wilder.
Títol: Qué fue de Sophie Wilder
Editorial: Libros del Asteriode
Autor: Christopher R. Beha
Traductor: Damià Alou
Primera edició: Març 2014
Pàgines: 304
Preu: 19,95€
