Foto: Ted Silveira

Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d’estrelles
Només l’estrella rua que
en sortir
cau al mar
un vaixell se l’emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d’avui si l’ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a que li merquessin
i l’estrella es fongués
enyorada
en el piltre de la seva butxaca

M’entorno al divagar:

Tres soldadets dels reis —baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja
qui diria que als tres els tinc d’ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.

Foto: Markus Spiske

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 06, 2016 | 10:46
    Anònim gener 06, 2016 | 10:46
    M,encanta en Salvat Papaseit em fa sentir be es candit, tranquil i am9ros.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa