Foto: Pau Fabregat/Fundació Catalunya-La Pedrera
“Ho has vist? M’he mig arreglat, Laura. Ai, estic més nerviós jo que ells”. La parella que està al meu costat calla quan, a les escales del pati, dues noies i dos nois, quiets, afinen amb un diapasó. Ara que qualsevol turista que entrés esperaria que entonessin Schubert, a cappella ens deixen anar: ton pare no té nas, ta mare és xata.
Canten com volen, són el Quartet Mèlt i els coneixem, sobretot, perquè han estat els guanyadors de la tercera edició de l’Oh Happy Day, el programa que ha tingut la idea de dur corals d’arreu de Catalunya a la pantalla. La Magalí, l’Ariadna, l’Eloi i l’Oriol s’han fet un lloc al sofà de cada casa. Però si hi ha dos valors que podrien definir els joves que, com si res, despleguen tot el seu potencial cantant Baixant de la font del gat, són la creativitat i el bon humor. Aquest vespre ens fan de guies turístiques a la casa Milà. Ben bé a l’estil del flautista d’Hamelín: som una fila llarga que va al seu darrere, seguint el rastre de petites històries que ens expliquen. Veient com s’obren pas entre nosaltres i alcen el puny perquè la gallina ha dit que no i visca la revolució. S’endinsen pels passadissos i ens deixem conduir en aquest mapa seu on descobrim racons de la Pedrera i, de passada, redescobrim cançons que vénen de lluny. Un concert itinerant que es repetirà els dies 4, 11 i 18 de març, dins del cicle Veus Pedrera Endins.
Un dels valors del cant coral és el treball en equip. Compenetrar-se i complementar-se. I a partir d’aquí, construir. Tenim, a la memòria col·lectiva, un repertori que és nostre, però que no és intocable. Que pot dur un vestit nou, anar mig mudat, com l’amic de la Laura, i fer la mar de goig. Que segueixi sonant atractiu, perquè no li canvien la identitat, sinó que juguen a explorar-la. Són quatre veus, sí, però amb la possibilitat inventiva que tenen ja no els cal res més.
Continuem la ruta, passant per les muntanyes de Canigó, recitant, com ho fa Serrat, aquell Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Si Gaudí desafiava els límits, ells, versionant Papa, jo vull ser torero, en segueixen l’exemple. S’està a punt d’acabar el concert. Els aplaudeixen. Saluden i parlen per primera vegada:“Volíem dir que ha estat especialment emocionant, al principi, cantar Baixant de la font del gat, perquè ahir va morir el músic que va compondre aquest arranjament: Ramon Noguera, fundador i director de la Polifònica de Puig-reig.”
Aquest punt final ens ensenya què és una coral: un tot on cadascú és important.
El Quartet Mèlt interpreta «Baixant de la font del gat»:
