El rei de les petites coses

Foto: Gemma Ventura

Per explicar-vos el que us vull recomanar, abans hem de viatjar pel temps. Quan era petita, el llibre que més m’agradava era Els timbalers. Estava guardat a la prestatgeria dels meus pares, perquè era per a grans, però també me l’explicaven. L’autor, Reiner Zimnik, va néixer a Polònia el 1930. Més endavant vaig tornar a coincidir amb ell i amb un nou llibre: Jonàs el pescador. Els llibres són més bonics si te’ls llegeixen en veu alta, i és així com ho feia amb els meus fills.

Us voldria recomanar l’edició que se n’ha fet a posteriori, en català. Primer, perquè Reiner Zimnik és un autor que ha passat desapercebut, però els qui els agrada en són molt fidels. Quan escrivia, tant els seus textos com el món eren més revolucionaris. En segon lloc, perquè també il·lustra els seus llibres. És el rei de les coses diminutes. Treballa amb el color negre, fent dibuixos ben petits que, de tant repetir-los, acaben convertint-se en una figura ben gran.

Pel que fa l’argument, en Jonàs és un pescador de París. Quan va al riu Sena, el que voldria és no pescar peixos petits sinó que un de ben gran. El Bon Déu envia cada dia tres idees a París, que són tres fades. Una va a l’estudi d’un pintor, una altra se li presenta a un poeta i la tercera va amb en Jonàs. La fada li diu: si tu vols pescar un peix ben gran, has de pensar: què mengen? Els peixos grans mengen peixos petits! L’acaba trobant i els altres pescadors no ho entenen. Com que no assumeixen el seu èxit, en Jonàs ha d’acabar marxant. Aquest autor estimula la reflexió: com funciona el món i com entenem les relacions humanes.

He fet aquest viatge perquè els llibres que més recordem són els que hem llegit de petits. Per l’impacte emocional que et provoquen, són imatges que t’acompanyen.

El llibre recomanat

Títol: Jonàs el pescador
Autor: Reiner Zimnik
Traductora: Teresa Guilleumes
Editorial: Viena
Any d’edició: 2010



La llibreria que el recomana

Nom: Casa Anita
Adreça: c/ Vic, 14 (Barcelona)
Qui la cuida: Oblit Baseiria

L’ànima de la llibreria: Té onze anys de vida. Abans que obrís la primera llibreria, l’espai pertanyia a una antiga merceria, on una senyora hi brodava mocadors. A fora hi havia un cartell de fusta i un nom que Oblit Baseiria va aprofitar: Casa Anita. L’Oblit venia del món de l’edició. Obrint el seu negoci es va voler especialitzar en la literatura infantil i juvenil, sobretot en el gènere de l’àlbum il·lustrat. “Si has de tirar endavant una llibreria independent, t’hi has de passar moltes hores”. És per això que ha fet seu l’espai: decidint quins prestatges hi posa, quins quadres hi penja. Cuidant els detalls i la clientela: “Els llibres que es llegeixen més són els que al darrere tenen una forta campanya publicitària, però no vol dir que siguin els millors. Poder triar el que ofereixo dóna més llibertat als lectors”.