Llegim la versió de Josep Piera en català actual d’un dels poemes del llibre Ausiàs March. Una tria, publicat per Editorial Barcino dins la col·lecció Tast de Clàssics. I escoltem com l’interpreta Raimon i Roger Mas.
Veles i vents compliran els desigs,
fent perillosos camins per la mar.
El Mestral i el Ponent veig contra ells;
Xaloc, Llevant, els volen ajudar
amb els amics, el Gregal i el Migjorn,
i preguen junts al vent de Tramuntana
que els afavoresca amb el seu buf,
i entre tots cinc facen bo el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color i l’estat natural,
i mostrarà que odia tot allò
que s’ature sobre ell per un instant;
els peixos grans i els petits correran
i cercaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on s’han criat i fet,
buscant remei a terra eixiran.
Els pelegrins alhora van fent precs,
tots oferint exvots de cera a cor;
la molta por traurà a llum els secrets
que ningú no declara al confessor.
En el perill no vos oblidaré,
ans faré vots al Déu que ens ha lligat
perquè no em minve mai la voluntat
i que en tot temps em sereu ben present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat;
però no crec que puga el meu voler
ser vençut per tal separació.
Jo estic gelós que el vostre poc voler,
quan moriré, no em llance en l’oblit;
aquesta idea em trau del meu delit;
mentre viuré això no serà així.
Quan siga mort, vull que vostre poder
d’amar es convertesca tot en ira;
i jo, forçat a anar-me’n d’aquest món,
tot el meu mal serà no veure vós.
Oh Déu!, per què no hi ha terme en amor?
Prop d’aquest, jo m’hauria trobat sol.
Així sabria jo quant em voleu,
tement i confiant en el futur.
Jo sóc el més extremat amador,
Després d’aquell a qui Déu trau la vida;
estant jo viu, el cor no mostra el dol
com fa la mort, amb extrema dolor.
Al bé o al mal d’amor estic dispost,
però el meu fat no em porta la fortuna:
ben desvelat, de bat a bat la porta,
em trobarà fent-li una humil resposta.
Jo desitge el que em podrà costar car,
i aquest afany de molts mals em consola;
a mi no em plau una vida mancada
d’un cas tan greu, i a Déu li’l demane.
No caldrà mai que les gents donen fe
del que amor fora de mi farà;
el seu poder en acte es mostrarà
i els meus dictats amb fets els provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
més de vós sap qui sense vós està.
Al joc de daus jo vos compararé.
Ausiàs March. Una tria
© de la versió de: Josep Piera
© Reservats tots els drets d’aquesta edició:
Editorial Barcino, S. A.
«Tast del Tast» us convida a degustar la col·lecció «Tast de Clàssics», que ens permet gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d’una sensibilitat contemporània. Escriptors i poetes actuals adapten les paraules del passat per fer-les més presents que mai.
7
1
