Foto: Mabel Figueredo
Fa deu anys que treballo a l’Abacus i potser el que més he après és que no ens hem de quedar amb la superficialitat de les històries. Que hem d’anar més enllà. Que un llibre petit mereix un lloc important. El que us recomano ho és molt per a mi: forma part de la col·lecció Petites Joies per a Grans Lectors i m’hauria agradat llegir-lo quan tenia dotze anys. Perquè t’ensenya amb un tacte subtil què és fer-se gran.
La Duna ha de passar l’estiu amb les dues germanes a casa de l’avi, perquè la mare ha de viatjar. Com a deures, el mestre li ha demanat que faci un diari, cosa que a ella li fa molta mandra. Però a poc a poc va confessant tot el que va descobrint al seu voltant. Com l’avi enyora l’àvia que ja no hi és. Com sovint es desborda cuidant-les perquè abans era ella qui ho feia. Però al mateix temps, hi ha aquest gest d’empatia. La Duna és capaç de veure i entendre com i per què l’enyora.
És una naturalitat que entendreix. Perquè té la mirada neta. Ho té tot per descobrir i no li cal dramatitzar res. Li ve la regla, però la mare no hi és, i acaba sent la germana gran qui li fa costat. El lligam entre elles es va estrenyent. La Duna es reconeix com una nena que passa desapercebuda. No és guapa com la gran, ni simpàtica com la petita. Però té la seva identitat. Mentre entra de puntetes a l’adolescència, també arriben nous moments com el primer petó.
Quan era una adolescent, em feia moltes preguntes i aquest llibre m’hauria donat moltes respostes. És un referent, una guia. Una forma d’explorar sense haver de ser alliçonat. En aquesta edat el que necessites és tenir la llibertat per descobrir. Perquè de mica en mica els ulls d’una nena es converteixin en la mirada d’una noia.
Hola. Me llamo Duna y este es mi diario de verano. Estoy con mis dos hermanas en casa del abuelo, un gruñón. Mamá nos ha dejado tiradas en este pueblo blanco y azul frente al mar y el maestro del colegio me ha puesto como deberes escribir todo lo que me pase antes de entrar en el instituto. No lo negaré: parecía que iba a ser el verano más aburrido de mi vida. Pero ahora, entre la pandilla tarambana, los secretos del abuelo, y un chico super interesante que he conocido en el bosque, parece que la cosa se va animando. Todo apunta a que este será un verano especial, de descubrimientos, de los que te hacen crecer.
¡Con un diario de las emociones de regalo! Escribir un diario es la mejor manera de conectar con nosotros mismos. Te puedes descargar desde la web un diario de las emociones que puedes personalizar con tus experiencias y donde podrás reflejar tu estado emocional. Imprime la hoja tantas veces como días quieras describir y descubre la increíble experiencia de escribir un diario personal. Para descargarla hacer clic aquí.
Con la colaboración de Associació ELNA. La actividad de este libro ha sido supervisada por técnicas en educación emocinal de esta ONG centrada en formar a niños, padres y maestros en la educación emocional.
– See more at: http://babulinkabooks.com/es/libros-y-regalo-descargas/duna-diario-de-un-verano/#sthash.WkHx94dR.dpuf
El llibre recomanat
Títol: Duna (diari d’un estiu)
Autor: Muriel Villanueva
Il·lustrador: Ferran Orta
Editorial: Babulinka Books
Any d’edició: 2015
Qui el recomana
Llibreria: Abacus, Girona
Adreça: c/ Barcelona, 42-44 (Girona)
La cuiden: Clara Martínez, Mabel Figueredo, Irene Arenas, Christian Ruiz, Alondra Banderas i Dolors Cabrera.
Quatre pinzellades: Tenim molt de respecte pels autors. Entre les nostres mans passen llibres en què hi ha un treball previ molt llarg. I sobretot molta il·lusió. Per un escriptor novell és importantíssim el que està compartint. Un llibre que arriba nou ha de tenir el seu moment, l’has de col·locar en un bon lloc. Donar-li l’oportunitat, l’impuls. Tenint en compte el que hi ha al darrere, tots els llibres s’han de tractar igual, per molt que es venguin més o menys. Per altra banda, també tenim aquesta actitud amb el client. Perquè una persona que entri per primera vegada a la llibreria, depenent de com la tractis tornarà o no. Quan vénen els pares els dic: deixa que el nen o la nena esculli el que li vingui de gust, que no tingui por de buscar. Ni tampoc d’equivocar-se, perquè sempre passarà que un llibre no t’acabarà de convèncer. És un intercanvi constant en què mai deixes d’aprendre ni d’apropar-te ni de créixer.
