Existeix una Barcelona kitsch? En el llibre Kitsch Barcelona, d’Anna Pujadas i una trentena d’experts responen que sí. “Actualment –hi llegim– veure els objectes kitsch com de mal gust o passats de moda és obsolet, fruit d’una actitud condescendent. S’entén que el gust i la moda no són valors absoluts, sinó que són una construcció cultural i un marcador social”. Oblidem, doncs, connotacions despectives i passegem sense manies per la Barcelona més kitsch.
1. Souvenir estil Gaudí amb trencadís. “Els souvenirs Gaudí, sempre recoberts de trencadís, són una part essencial del kitsch. A Barcelona hi ha el kitsch Gaudí, com a Viena hi ha el kitsch Klimt i a Glasgow el kitsch Mackintosh”. Isabel Campi, presidenta de la Fundació Història del Disseny.
2. Postres pijama, del restaurant 7 portes. “El kitsch és quelcom imposat i pretensiós, que apel·la al sentiment fàcil. Així que qualsevol plat que sigui un «afartapobres» seria kitsch, com les postres pijama (un flam, boles de gelat, préssec amb almívar i nata). Un dels pijames més populars és del restaurant 7 portes de Barcelona, una icona de la ciutat que inclou altres pinzellades kitsch com el vi rosat de la casa, personalitzat amb una etiqueta (estil art Noveuau?) signada per Milton Glaser.” Anna Pujadas, teòrica del disseny.
3. “El kitsch és una categoria estètica, mai no pot ser un judici moral. Els sentiments i les raons que el motiven són sempre genuïns.” Xavier Cazeneuve, historiador.
4. “La paraula kitsch té una certa gràcia; no arriba a ser un insult sòlid, més aviat ens inclina a la simpatia i a la indulgència.” Teresa Camps, professora titular d’art contemporani a la UAB.
5. “Taula-ovella” d’Òscar Tusquets, editada per BD Barcelona Design. “L’arquitecte-dissenyador barceloní que ha fet alguna incursió al kitsch és Òscar Tusquets quan dissenya la sèrie de tauletes-ovella inspirades en la pintura surrealista de Dalí.” Enris Pericas, arquitecte, paisatgista i dissenyador.
6. Bar Bosc de les fades, del Museu de Cera. “Veig kitsch el bar Bosc de les fades del Museu de cera, o, fora de Barcelona ciutat, el polivalent parc de Francesc Macià, de Malgrat de Mar, perquè rememoren formes i estils d’altres temps i avui dia resulten altisonants i repetitius (em vénen al cap ara les quatre columnes jòniques de Montjuïc també).” Raul Oliva, arquitecte.
7. Dolços Roques de Montserrat, de la pastisseria Brunells. “Insòlits són els dolços anomenats Roques de Montserrat, de la pastisseria Brunells. Una mena de merengues exposades a l’aparador formant la santa Cova amb la Moreneta dins. Podríem situar aquests pastissos-roca entre un kitschy religiós i un hurrah-kitsch comestible.” Anna Pujadas, teòrica del disseny.
8. Turistes fotografiant el pont del carrer del Bisbe. “El kitsch és una categoria estètica, mai no pot ser un judici moral. Els sentiments i les raons que el motiven són sempre genuïns.” Xavier Cazenueve, historiador.
9. Floquet de neu (1964-2003) va ser la principal atracció del parc zoològic de Barcelona per ser l’únic goril·la albí conegut.
10. Baldaquí de l’altar central de la Sagrada Família. “En nombroses ocasions penso que la gran obra Kitsch de Barcelona és la mateixa Sagrada Família (o el Parc Güell de Gaudí) per la representativitat urbana que assumeix i per les seves formes encara sense acabar de construir, però ja estèticament consumides.” Raul Oliva, arquitecte.
11. “Del kitsch m’interessa la convicció real que el bell i el sublim són possibles.” Pedro G. Romero, artista.
12. Peça de la col·lecció Santas amas de casa, de Karol Bergeret. “Karol Bergeret, en especial la seva col·lecció Santas amas de casa. La seva obra reivindica totes les dones que s’han hagut de dedicar a la família i la llar de manera gratuïta i anònima. Tot i aquest aspecte, l’ús d’elements de reciclatge fan que segueixi una estètica reivindicativo-kitsch.” Eduardo Vázquez, director comercial de Lladró.
13. Bar Toc de Mar. “Els gintònics no són l’únic còctel que manipulen comercialment, posant-hi barreges impossibles i colors llampants, i n’anul·len el sentit (amb les barreges que hi fan perd en pocs minuts les característiques bombolles, sense les quals la tònica ja no és una tònica). També ho fan amb altres com els mojitos, que ara són de meló. Si a més te’ls serveixen en un bar restaurant pati andalús com el Toc de Mar, la mescla resulta explosivament kitsch.” Anna Pujadas, teòrica del disseny.
14. Aparador de la botiga Tous. “La marca catalana Tous (amb el seu osset omnipresent) té un gran èxit internacional, perquè ha posat a l’abast del gran públic un producte que abans era de luxe (la joia). Es tracta d’un kitsch democràtic.” Isabel Campi, presidenta de la Fundació Història del Disseny
Kitsch Barcelona
© Anna Pujadas
© Ajuntament de Barcelona, 2016
