Milan re-tale és una iniciativa de PixartPrinting que ret homenatge a botigues antigues de Milà. El projecte mostra façanes de comerços històrics amb els seus propietaris. L’autor de les imatges és el fotògraf venecià Marco Valmarana. La creativitat, el disseny i la tradició són els temes principals d’aquesta galeria, que es mou entre la nostàlgia i l’orgull de comerços made in Italy.
1. Chierichetti, l’òptica empresarial
Arnaldo Chierichetti va obrir la seva òptica i botiga de fotografia l’any 1914. Va traslladar-se diverses vegades, l’última a causa d’un bombardeig. El rètol actual data de 1945. La botiga és fruit de l’esforç d’Arnaldo i, després, de la seva filla, Elda. La renovació i la tradició sempre han anat de la mà. El gerent actual és Cristian Scotti.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
2. Ginrosa, el temple de l’aperitiu
Aquest local va començar sent la Bottiglieria del Leone cap al 1860. La família Marangione el va comprar el 1931 i el va batejar com Gin Rosa, que va ser el nom definitiu del local. El llegendari Gin Rosa, amb una fórmula secreta registrada en exclusiva a escala mundial, es beu sol i també com a base en còctels. Des de 1999, Gin Rosa es troba a mans dels senyors De Luca.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
3. Sartori, els sabors de sempre
Acabat d’arribar a Milà des de Treviso, Andrea Sartori va començar a treballar en una gelateria. Aquest camp el va apassionar i l’any 1937 va comprar un carret amb dues rodes per començar a vendre els seus gelat.s Del carret va passar a un quiosc, que des de 1947 es troba a la ubicació actual. La clientela d’Andrea i la seva dona, Stella, va anar creixent i el seu fill Giorgio també va entrar al negoci, que actualment es troba a mans del nét, Antony. Els gelats són artesanals i cremosos. “Donem als nostres clients el mateix que donaríem als nostres fills. Les modes i els xarops no ens interessen”, explica Antony. Ofereixen sabors clàssics i granissats.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
4. Grecchi Luigi, dolços tradicionals
La pastisseria de Luigi Grecchi va obrir el 1959. Es tracta d’un negoci familiar que avui dirigeix el seu fill Antonio amb la dedicació d’un pastisser nat. Antonio se sent orgullós de treballar tots els dies entre 12 i 15 hores i de mimar una clientela cada vegada més exigent. “Veure un somriure és un plaer”, diu l’Antonio, “sobretot per Nadal, quan posem imaginació als envasos personalitzats, les xocolates i la pastisseria”.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
5. Cordusio, resistència clàssica
El rètol de la camiseria Cordusio és el mateix des de 1943. No té majúscules ni tons elevats. Aquesta camiseria no disposa de pàgina web i ignora les xarxes socials. L’única forma de comunicació que accepta el senyor Massimo Canziani, fill del fundador, és el boca-orella, i funciona la mar de bé des de fa 73 anys. Segons Luca, un empleat, la feina està directament relacionada amb aquest boca a boca i amb el vincle que s’ha anat establint amb la clientela. La camiseria ha atès moltes figures del periodisme milanès.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
6. Peck, un emblema gastronòmic
La història de la gastronomia més famosa de Milà va començar al 1883, quan un xarcuter de Praga, Francesco Peck, va obrir la seva botiga. L’any 1918, Eliseo Magnaghi va comprar la botiga i la va traslladar a Via Spadari. Peck es va convertir en lloc de trobada de l’elit milanesa, on acudien personalitats destacades, autors i intel·lectuals. El captivador rètol actual és del 1997. Des de 2013, el negoci es troba en mans de Pietro Marzotto. A Peck tot és elevat: la qualitat ,la selecció, l’elegància, la professionalitat, l’amabilitat i els preus.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
7. Fratelli Bonvini, la paperia museu
Quan D. Costante Bonvini va obrir la papereria l’any 1909, no n’hi havia cap altra en un radi de 25 quilòmetres. Va començar a imprimir targetes de visita, invitacions i paper de carta. Després, la seva filla Leila es va fer càrrec del negoci al costat del seu marit, Luigi Cambieri. Quan el 2012, Luigi estava a punt de tancar la botiga, un grup d’entusiastes va prendre’n el relleu i la va reobrir un parell d’anys més tard. Edoardo Fonti, el gerent, explica que tots els estris i mobles s’han restaurat amb cura. S’hi manté el rètol del 1909.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
8. Ditta Guenzati, la lluita per continuar
“A la tardor, la nostra botiga i altres seran desallotjades del Palazzo delle Assicurazioni Generali per fer forat a les conegudes marques de moda”, explica Luigi Ragno, fill de qui va donar un tomb decisiu a aquesta botiga quan, a més dels teixits, va decidir afegir les peces de vestir i accessoris d’origen anglosaxó. Luigi està lluitant perquè es mantingui viva aquesta part de la memòria de la ciutat. És l’empresa més antiga de Milà, fundada el 1768, amb 250 anys d’activitat, dues botigues i tres famílies a la seva història.
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
10. Isola, una passió amb denominació d’origen
Al cor del barri xinès de Milà hi ha un local amb infinitat de prestatgeries plenes d’ampolles. Va començar amb Giovanni Isola, que el 1896 va obrir una taverna amb cuina. Després de passar per diverses mans, a finals dels 30 van arribar a Milà cinc germans Isola (una homonímia predestinada?) que es van fer càrrec del celler i van posar-hi el rètol actual. Anys després, Giacomo, fill de Secondo Isola, va entrar en el negoci amb la seva parella, Milly, una de les primeres sommeliers d’Itàlia. L’any 1991 va arribar el moment dels propietaris actuals. El fill de Giovanni i Tina Sarais, Luca, no dirigeix un celler, sinó una escola d’enologia. “Qualsevol pot aprendre que, darrere d’una copa de vi, hi ha terrenys, cultura i persones diferents».
Foto: PixartPrinting – Marco Valmarana
