La Fura i el ramat dels smartphones

La zona del casino dins la smart city que planteja ‘M.U.R.S.’. Foto: Josep Aznar

El mòbil et diu que cridis que sí i el teu cervell dóna l’ordre de cridar que sí. El teu i el de desenes de persones més. I ho feu a l’acte. Sense qüestionar-ho. Divertits i predisposats. Bé, un espectador deixa anar alguna cosa com “quines xorrades”; sembla que l’smartphone no li acaba de rutllar. A M.U.R.S, el públic no s’asseu, fa servir el mòbil per interactuar amb l’espai escènic i participa en l’acció, fins i tot en el moment de clímax: un atemptat.

Així és l’smartshow que la Fura dels Baus ha portat al castell de Montjuïc per inaugurar el Festival Grec. Coincidint amb el 35è aniversari de la companyia, quatre dels seus creadors han sumat esforços després de 20 anys sense treballar junts per idear aquest muntatge que fa servir la tecnologia per criticar la tecnologia: “Com seria el setge en una smartcity?” S’ho preguntava Toni Soler, comissari del Tricentenari, a la presentació de M.U.R.S.

Doncs, senzill, segons l’espectacle. Les mans ens vibren i apareix una nova ordre als telèfons. Ens manen que correm cap al mur del castell i el toquem. I el ramat de persones ho fa. “Aquest mur té molta història”, ens apareix a les pantalles. “Aquí és on van matar el Companys”, sento que diu un noi del meu davant. Carlus Padrissa, un dels fureros, ja havia explicat que trobava potent l’espai del castell, que als assajos sentia unes mans que l’agafaven i pensava en Ferrer i Guàrdia.

Després ens fan passejar pels quatre espais de l’espectacle: una zona wellness on fem aeròbic i paguem l’obsessió pel cos veient la nostra cara deformada als mòbils; un casino on els telèfons ens serveixen per apostar; un espai verd en què les pantalletes ens mostren arbres a través de la realitat augmentada i una zona de seguretat on juguem al tetris fent moure unes projeccions amb les nostres mans. De sobte, hi ha l’atemptat i els que som al casino ens trobem en un enfrontament de grups i tirant boles de paper mullat a un actor, a qui acaben penjant.

Com agraïm la sensació de vulnerabilitat que no havíem tingut amb els smartphones i que ha aparegut en aquesta última part de l’espectacle. Això sí: una vulnerabilitat no tan extrema com la d’antics muntatges de la Fura. “Als anys 80 jugàvem a interactuar amb focs, hòsties… Ara ja no podem”, explica el furero Pep Gatell en referència als controls de seguretat que no els ho permeten.

Aquesta ha estat una de les raons per introduir els smartphones al llenguatge furero. Ja havien fet incursions amb les xarxes socials a Afrodita i el judici de Paris, en què a través d’un procés viral van escollir els 90 col·laboradors. Però és a M.U.R.S. on la tecnologia és part de l’espectacle. L’inconvenient escènic: els smartphones de M.U.R.S han allunyat la Fura d’aquelles hòsties i aquells focs tan característics que aconseguien fer sentir assetjat i vulnerable el públic.

L’inconvenient social: i si els nostres telèfons ens poden assetjar i vulnerar sense necessitar ni un gram de sang i fetge? I si som un ramat amb smartphones geolocalitzadors per comptes d’esquelles?