Foto: Gemma Ventura
Vols dir? Ja ho tens clar, això? Potser, a part de llibres, també hauries de vendre joguines. Els prenen per bojos, perquè és ben bé una bogeria: obrir una llibreria, dedicar-t’hi totes les hores del món i, a més, saber que no és negoci segur, que a la mínima que et despistis és possible que t’enxampis els dits amb la caixa. Però ells són així: tenaços. Tenen la seguretat d’aquell que diu: ja ens en sortirem. I mentre ho diuen, les pors i els dubtes es fan més petits.
La llibreria L’Espolsada, a les Franqueses del Vallès, ha convidat cinc llibreters: Xavier Vidal de la Nollegiu (Poblenou), Anna Arranz de Casa Usher (Sant Gervasi), Anna Mora de La llar del llibre Baricentro (Barberà del Vallès), Irene Tortós-Sala de L’altell (Banyoles) i Núria Dòria de Dòria Llibres (Mataró). Davant seu, som gairebé una cinquantena els qui hem llegit el llibre que avui ens farà de pont: Mi maravillosa librería.
Editat per Periférica, aquest volum recull el testimoni de la Petra i el seu marit, una parella d’Hamburg que converteixen el que semblava una broma en una realitat: marxen d’Alemanya i tornen a donar vida a una antiga llibreria de Viena. Els entrebancs, les il·lusions, el repte constant, els comparteixen amb els que a més de mil quilòmetres empenyen diàriament aquest ofici.
La llista del no-sé-si-també-us-passa és ben llarga, com que algun descarat et demani descomptes o que et diguin “ai, quina sort que podeu llegir llibres tot el dia!”. I el que els toca fer: de tot i més. Gràcies a l’instint de supervivència, d’espavilar-se com sigui, cada llibreria té un caràcter, una personalitat pròpia. Un tarannà que fa d’una botiga una segona casa. Si les prestatgeries estan més amunt o més avall és per tal motiu. Si organitzen clubs de lectura, activitats per als nens o presentacions de llibres és perquè, en el fons, hi ha un estímul irresistible: el de fer comunitat.
“Amb els llibres infantils a vegades ve un comercial i et diu: agafa això que ho vendràs molt. I dic: però jo no vull vendre això. Perquè els nens seran els lectors del demà. I hi ha llibres sexistes a cabassos. Penses: què estem fent?”. Fe Fernández llança el que tothom hauria d’atrapar a l’aire: el compromís ètic.
No es tracta només de vendre. Hi ha la responsabilitat de saber què estàs oferint. Lluny de les tendències i les modes i les llistes dels més venuts hi ha llibres, potser no tan coneguts, que s’arrengleren un al costat de l’altre, o llueixen a l’aparador, gràcies al vot de confiança. Els donen una oportunitat. I dues i tres, i les que calguin. Amb un: mira-te’l, t’agradarà. Que és ben bé el segell de la casa, per als qui vénen sense saber què se n’enduran.
“La complicitat és l’energia per continuar”. Ho diu la Fe i tothom sembla que faci que sí amb el cap. N’hi ha una, que potser és la més bonica i necessària de totes: la complicitat entre llibreter i lector. Amb aquell llibre que em vas recomanar l’has clavat, eh? Ara què toca? Als sis els canvia la cara mentre ho comenten.
“Por tanto, ¿por qué seguir adelante? Por pasión”. Quina lliçó, la de la Petra, que va anar a Viena i va tirar endavant el que tothom creia que quedaria enrere. Quina lliçó, la dels sis llibreters que coincideixen a les Franqueses del Vallès, quan ens insinuen que tot és possible si creus en el que fas.
Fotos: Gemma Ventura
