Literatura a l'ensenyament

En època d’exàmens

No us canseu, companys, de convidar els estudiants a la lectura àvida i calmada

La dimensió desconeguda

| 03/06/2016 a les 08:57h
Especial: Literatura a l'ensenyament
Arxivat a: Biblioteca, professors, educació, literatura, exàmens, prova, estudiants

Foto: Adrià Costa

 
Mentre corregeixo exàmens, com molts altres col·legues, em pregunto quin sentit té la feina que fem els professors de literatura. Encara que tot sembla que ens vagi en contra, en realitat tenim tots els vents de la humanitat a favor. En un món com el nostre, cada vegada més desllorigat i volàtil, sotmès a la cultura de l’ara, la bona literatura és un dels plaers més sòlids i autèntics. Llegir és la millor manera d’aprendre, de saber viure, d’estimar amb més plenitud. Llegir esdevé el millor estimulant, el millor revulsiu, la millor cura del cor i del cervell. Llegir ens fa ser més crítics i exigents, més lliures. Llegir esmola el dret a la dissidència i a l’acció.
 
Quan als meus alumnes els comento que, abans d’anar-se’n d’aquest món, han de llegir Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joaquim Amat-Piniella, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Josep Pla, Gaziel, Manuel de Pedrolo, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Jesús Moncada, per citar només uns quants clàssics contemporanis, no els ho dic com una facècia. O per fer l’intel·lectual tifa. O per complir amb una guia docent. És perquè també m’ho deia la meva professora de literatura catalana del batxillerat, i, naturalment, perquè crec que és un patrimoni universal de primera categoria que tenen el dret de conèixer. Una de les millors estudiants que he tingut, en diagnosticar-li una malaltia terminal, va fer una llista de títols que no havia pogut llegir mai i se’ls va endur a l’hospital. Hi va esmerçar plàcidament els seus darrers dies.
 
Curs rere curs, els professors ens adonem que els treballs i les proves que fan els nostres estudiants denoten un empobriment gradual de les competències bàsiques d’expressió. Als problemes gramaticals més elementals, s’hi ha d’afegir una llengua cada vegada més degradada, menys rica en el lèxic, més telegràfica en la sintaxi, més pobra en tot, més de paper de fumar. És una mera constatació: com més va més, els estudiants d’universitat s’expressen, oralment o per escrit, pitjor. De segur que tenen moltes altres habilitats i destreses, sobretot tecnològiques, que s’avenen amb el món escopetejat d’avui, però escudar-se en això, com fan alguns cosmomodernets, i amagar aquesta realitat és una niciesa, com tantes altres que es perpetren lluny de les aules, en les talaies tecnocràtiques.
 
És de tota evidència que els estudiants que ens arriben a la universitat cada cop més tenen uns coneixements de cultura bàsica molt més escarits. Si no vols perdre’ls, has de fer un esforç per portar-los al teu terreny. Si no saben de què va l’Odissea, posem per cas, cal dedicar una estona a explicar-los-ho. Si no coneixen Gabriel Ferrater, no han sentit a parlar mai de l’«Edèn» o no entenen què vol dir «inanitat», «polièdric» o «tel·lúric», també. Són només alguns exemples reals. Si no estableixes ponts, no hi ha diàleg, ni possibilitat d’entesa. Abans es podia donar per sabut un coneixement mínim de cultura general, uns referents bàsics, ara no. No és cap tragèdia, però sí que és prou simptomàtic del nivell amb què arriben els estudiants a la universitat, segurament sense que en tinguin tota la responsabilitat.
 
Per acabar-ho d’adobar, hi ha un canvi profund en l’actitud de la gran majoria dels alumnes. La universitat ja no és, per a molts, la seva prioritat fonamental. Ni tampoc ho és, i això encara és més greu, el coneixement, la passió per saber-ne més. La tònica és aquesta. Atabalats en múltiples àmbits, dispersos en mons cada vegada més virtuals que reals, els nostres estudiants estan, en termes generals, molt desorientats. Tenen tot un univers immens a l’abast i hi naveguen a la deriva. Sense ni que en siguin conscients, adopten la consigna del mínim esforç. Minimalisme pur. S’acontenten en la superficialitat, el caos i la simplicitat, i els fan temor o mandra la profunditat, la lògica, la complexitat. Això no vol dir, ni de bon tros, que no tinguin un potencial enorme. Quan els amonestes que, en lloc de quedar-se en un cinc o un sis pelat, podrien aspirar, per capacitat, a un notable o un excel·lent, et miren amb ulls atònits. Ningú abans no els ho havia dit, que podien ser millors.
 
Darrerament, s’ha obert un debat públic molt necessari i saludable sobre la situació residual de la literatura a l’ensenyament. Com raonem des del Col·lectiu Pere Quart de professors de literatura catalana de secundària i d’universitat en el manifest «SOS. Literatura a l’ensenyament», i en els articles que l’han secundat (vegeu-ne els enllaços més avall), una bona manera d’enriquir les potencialitats expressives és llegint bona literatura. La que –sigui de l’època o la latitud que sigui– salta, impetuosa, el temps i l’espai per interpel·lar-nos en el present, per ajudar-nos a comprendre millor el món, per veure-hi més clar, per trobar un bàlsam a la voràgine d’avui, per fer-nos més il·lustrats, més humans. Llegir molt –bona literatura, s’entén– és la millor garantia per escriure millor, per expressar-se amb més criteri i, ai, per amarar-se de tota mena de coneixements.
 
No us canseu, companys, de convidar els estudiants a la lectura àvida i calmada a fi de contagiar-los aquesta passió que ens enarbora. No deixeu, estudiants, ciutadans d’aquest tros de terra que volem més lliure, de llegir, llegir, llegir fins que ens arribi l’hora serena de l’última llum.


* En nom del Col·lectiu Pere Quart

DEBAT OBERT:
SOS. Literatura a l'ensenyament
La literatura en el nou país que construïm
Educar sense literatura
L'analfabetisme literari
La literatura a les aules
Manifest crucial
Cançó trista i vindicativa d'un professor de Sinera
La dimensió desconeguda
'Fent país'

TAULA RODONA:
El Col·lectiu Pere Quart us convida a la taula rodona «SOS. Ensenyar literatura catalana», que tindrà lloc el proper 21 de juny, a les 19 h., a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans.

COMENTARIS

I el teatre, què?
Anònim, 03/06/2016 a les 20:52
+1
-1
L'article està molt bé: Enhorabona. Però quan cita els autors hi ha una mancança sorprenent: no hi ha cap dramaturg o autor de teatre. Bé, sí: hi ha l'Espriu o en Pedrolo. Però, pel context, no sembla que hi siguin pel seu teatre sinó per la seva poesia o la seva novelística. No calia posar-hi en Guimerà, per exemple? En fi, espero que subsaneu la manca perquè ja és més que escandalós que fins i tot els qui defenseu la literatura no us recordeu tampoc de la literatura dramàtica que, entre moltes altres coses, és un gran instrument de lectura a les aules.
Què és bona literatura?
Brígida, 04/06/2016 a les 01:31
+1
-0
Llegir és, sens dubte, un dels millors plaers d'aquest món, i una font inesgotable de saviesa; però només pot ser un hàbit saludable i veritablement enriquidor si ho fem per plaer i voluntat. Fem que els joves llegeixin , però el que ells vulguin. Si agafen l'hàbit, ja els podrem recomanar lectures, però no abans. L'obligació els fa avorrir la literatura.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Edicions Poncianes organitza un cicle de recitals a la Llibreria Malpaso
01/01/1970
El Col·lectiu de Companyies de Teatre Independents organitza un espai de reflexió
01/01/1970
L'Auditori produeix un concert en homenatge a l'artista
01/01/1970
L'ICUB, l'Ajuntament i les Biblioteques de Barcelona commemoren diverses efemèrides literàries
01/01/1970
Un vídeo en 3D ens apropa a l'obra amb què Picasso va mostrar la massacre de la ciutat basca
01/01/1970
Un curt animat mostra el poder dels sentits per les persones cegues
01/01/1970
Un vídeo mostra com els infants refugiats escapen de la realitat
01/01/1970
Un espot adverteix dels perills d'utilitzar el mòbil mentre som al volant