La vida després de la desaparició massiva

Aquest estiu immadur omple de sorra de platja les pàgines d’alguns dels meus llibres. The Leftovers de Tom Perrotta n’ha quedat ben ple i, a mode d’intercanvi, jo he quedat impregnada d’una mena d’interrogant existencial tot llegint les vides d’unes persones ordinàries que han d’afrontar una situació extraordinària: el 2% de la població mundial ha desaparegut. Milions de persones ja no hi són, sense cap avís previ, sense cap motiu aparent. Se’n desconeixen les causen i el com. Tothom té algun familiar directe o indirecte, un amic, conegut desaparegut el 14 d’octubre. Arreu del món hom ha quedat marcat, d’una manera o altra pel Rapte, un fenomen semblant al que es descriu a la Bíblia, però sense cap prova que demostri que aquest fet difícilment comprensible hagi estat obra de déu. I malgrat tot, molts dels que romandran a la Terra, cauran fàcilment en fanatismes i sectes on la religió n’és l’eix vertebrador. El focus de la novel·la, però, no és la religió sinó la vida d’aquelles persones que encara hi són i que procuren reconstruir les seves vides, bé preparant-se per a una mena d’apocalipsi o mitjançant una vaga normalitat. I aquí obro un parèntesi per informar que el passat mes de juny, la cadena HBO i CANAL+ van estrenar la sèrie inspirada en la novel·la, de fet el mateix Perrotta n’ha escrit alguns capítols creats expressament per a la televisió. Tanco parèntesi.

El llibre, com la sèrie, té com a protagonistes la família de Kevin Garvey, l’alcalde de Mapelton. La seva dona ha abandonat la família per unir-se a una secta, el fill ha deixat la universitat per ingressar en un moviment liderat per un profeta que resultarà ser un impostor, i la filla adolescent, la Jill, fa equilibris per mantenir-se en una normalitat tan fràgil com pertorbadora. També coneixerem la Nora, que és la prova vivent d’aquest trauma col·lectiu, ja que el dia del Rapte va perdre el marit i els dos fills.

Llegint The Leftovers, un es pregunta com seguiria endavant després d’un fet així i inevitablement, almenys a una servidora, l’envaeix una sensació viscuda després de l’11-S. No ho he contrastat enlloc, però posaria la mà al foc que a la ment de l’escriptor, conscientment o inconscient, hi havia la voluntat de mostrar la por i la incertesa després d’una barbàrie com la d’aquell atac terrorista, la voluntat d’alguns de seguir endavant tot i saber que el món havia canviat de manera irrevocable, la debilitat d’uns altres en creure que el seu futur era a les mans d’un destí escrit, i la foscor per a molts més. I passats uns dies, uns mesos, uns anys, encara aquell dolor, aquella fe, i aquella reconstrucció de l’ànima tot barrejat amb l’endemà que requereix el dia a dia: exàmens d’institut, partits de softball, plenàries a l’ajuntament, amistat, sexe i sopars de Nadal.

Crec que el secret del llibre, a part d’una trama ben filada i la tensió mantinguda amb èxit al llarg de tota la novel·la per l’element sobrenatural, és la no-resposta, l’angoixa, que de la mateixa manera que irradia en tots els personatges que habiten les pàgines de la novel·la, ho fa en el lector absort des de l’inici per aquest detonant al més pur estil de la ciència-ficció, malgrat que un realisme absolut plani en cada un dels paràgrafs. Una lectura intensa en significat i interpretacions, convincent i molt inquietant. Tot i que no hi apareixen efectes especials, els intuïm, els calculem i els esperem.


*La cirereta: «En aquella època en què tothom es pensava que el món duraria per sempre, ningú no tenia temps per a res. Tant se valia què hagués de fer —posar galetes al forn, caminar per la vora del llac en un dia esplèndid, fer l’amor amb el seu marit—, sempre anava accelerada, sempre tenia punxes, com si els últims grans de sorra s’estiguessin escolant, en aquell mateix moment, per la cintura estreta del rellotge d’arena.»


Títol: The Leftovers
Editorial: Edicions del Periscopi
Autor: Tom Perrotta
Traductora: Marta Pera Cucurell
Primera edició: juny 2014
Pàgines: 409
Preu: 19€