Com ser una dona XXL en un món de talla S

Em vaig encaixonar al seient, i en sortir del cine semblava que m’hagués estomacat un antidisturbis

| 19/06/2016 a les 22:48h
Arxivat a: La butaca

Foto: Rosario López


Em dic Itziar Castro, sóc actriu, cantant, directora, autora, cabaretera, presentadora, mare postissa i dona XXL. Després de vint anys de professió puc dir orgullosa que he fet de tot i amb gent de molt talent, i ho dec molt al meu físic, perquè ser XXL en un món de talla S em fa ser diferent, i la diferència m’ha procurat avantatges dins del món artístic. Però a la vida real topo amb obstacles dia sí i dia també.
 
Constantment em trobo llocs pensats per a talles petites, on les que som diferents hem de fer contorsionismes per entrar-hi: sales d’espera, bars, restaurants, cinemes, teatres…
 
Als avions, per exemple, faig el que puc; quasi sempre demano passadís per estar més fora que dintre, i així no molestar qui tinc al costat. Si és una companyia low cost, m’enduc més d’un cop quan passen els diversos carrets amb múltiples objectes per vendre. A la majoria de companyies demano un allargador de cinturó, i aixeco el recolzabraços del mig, perquè hi hagi una mica més d’espai per als meus malucs de contrabaix.
 
Fa poc, tornant d’un viatge a Lisboa, no em va caldre un allargador, però sí que vaig sentir rialletes i comentaris d’un senyor que es volia fer el graciós dient, en veurem pel passadís: "¡A ver a quién le toca la gorda!". Els que l’envoltaven van esclatar a riure, fins i tot el seu company de vol que era sord, i per tant diferent. El moment divertit va ser quan vaig veure que el meu seient era just el de darrere seu, així que en apropar-m'hi li vaig dir: "Ves per on, t’ha tocat la Grossa a tu i no és la de cap d’any! Vigila amb les turbulències, perquè si t’aixafo no tenim els bombers a mà!" Això va fer que es posés vermell i que la resta de gent que li havia rigut la gràcia em mirés amb somriure còmplice. Tants anys de presentadora en directe havent d’improvisar et fa jugar amb les adversitats i amb els comentaris del públic, en aquest cas del graciós de torn, que va callar ipso facto
 
Una va lidiando con ello, quasi sempre amb un somriure i traient partit a la seva diferència, però l’altre dia no va haver-hi possibilitat.
 
Vaig anar al cinema, al Renoir Floridablanca concretament, on ja havia estat altres vegades, quasi sempre a estrenes. Però no m’havia passat mai el que em va passar aquell vespre, potser perquè sempre vaig a la sala gran. Resulta que vaig anar a una sala petita on projectaven Julieta, l’última pel·lícula d’Almodóvar, que justament parla de dones diferents. Em vaig encaixonar en un dels seients numerats, rígids i amb un posavasos gegant pensat perquè el refresc estigui més còmode que l'espectador. L’artefacte em tallava la circulació de les cames, tot i que intentava canviar de posició.
 
Cal dir que, tot i que sóc XXL, tinc molta flexibilitat, ballo des dels tres anys i des de fa un temps estic actuant en un espectacle de circ en el qual canto penjada d’una corda boca avall i on fins i tot faig l’espagat, de manera que estic acostumada a posicions no gaire confortables. Però en aquell seient era gairebé impossible moure’s, i la pel·li em va tenir enganxada fins a l’últim pla, cosa que em va fer aguantar aquella incomoditat. En sortir semblava que m’hagués estomacat un antidisturbis, jo que no havia anat als Verdi perquè hi havia merder amb el tema dels okupes del banc de Gràcia.
 
El món no està fet per ser XXL, però encara que vulguin que siguem tots i totes talla S, jo seguiré anant al cinema, al teatre, a les sales d’espera i als avions. I seguiré buscant la millor posició per a un cul en tres dimensions.

Visca la diferència!

 

COMENTARIS

Brava!! Bárbara!!
Yolanda Pérez , 20/06/2016 a les 15:00
+5
-1
Itziar, me has tenido enganchada al artículo hasta el final, eso sí, bien cómoda en el sofá de casa.Queria felicitarte,porque a parte de explicarte divinamente, lo haces con humor, dando un zaska!👅inteligente a todos@s es@s que viven en un mundo paralelo a la realidad.Como dice la canción, Que les den! Brava.
Flexiblidad
Ines, 21/06/2016 a les 09:14
+1
-0
Ets molt bona Itziar! XXL en talent, empatia, sentit del humor, generositat,intel·ligència, sex-appeal . Una abraçada XXL !
mundo s
Nuria eulalia, 21/06/2016 a les 16:09
+1
-0
Totalmente de acuerdo , solamente basta con dar una vuelta por cualquier metro, bus , tren lo que sea .
El mundo está hecho a medida de una s .
XXL
Anònim, 26/06/2016 a les 08:22
+0
-0
Es terrible les mirades quan ets grossa. Intento cada dia posar-me la disfressa de : no m importa el que pensin al sortir al carrer , però per dintre pateixo. No faig coses que m agrafaria fer per vergonya. I quan ho faig , per qué m obligo a mi mateixa a superar les pors ho faig però no gaudeixo.
Ningú ho diria, soc la persona més alegre i simpàtica del món exterior. L interior ès un altre cosa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Les Filoxeres organitzen unes jornades per parlar dels processos de cosificiació a través de l'art
01/01/1970
La llibreria Documenta presenta el llibre «Cinquanta moments literaris», de Jordi Lafebre i Antonio Iturbe
01/01/1970
El Museu d'Art de Girona exposa l'obra d'Olga Sacharoff
01/01/1970
La Villarroel acull una obra sobre l'amistat i la llibertat
01/01/1970
Un anunci mostra el dia a dia d'una nena que té els pares separats
01/01/1970
L'obra de Josep Maria Folch i Torres, recordada per Ramon Folch i Camarasa
01/01/1970
Un vídeo denuncia la violència exercida l'1 d'octubre i reivindica el poder popular
01/01/1970
La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir