Xesco, ens hem fet grans sense tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

| 21/07/2017 a les 07:09h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, Xesco Boix, infantil, música
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.

Foto: Catorze


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.


COMENTARIS

estimat Xesco
imma soler, 02/10/2014 a les 20:15
+14
-0
Jo també recordo el dia de la mort d'en Xesco Boix. Sé que estava mirant una exposició de fotografia i no vaig poder contenir el plor, recolzada a l'espatlla d'una bona amiga. Xesco per mi era bondat, llibertat, calidesa...Com diu Rilke: "Déu és una direcció del cor, Déu és el lloc que cura"; Xesco anava en aquesta direcció. Gràcies, Eva Piquer, per guardar-ne la memòria.
sense títol
Anònim, 21/07/2017 a les 12:42
+5
-0
Quan va morir jo tenia 5 anys. Quan va morir el seu nebot a Indonèsia la meva filla tenia 5 anys. Sovint, al cotxe, escoltem tant les cançons del Xesco com de l'Oriol.
Xesco
Anònim, 21/07/2017 a les 15:17
+3
-1
Gràcies per aquest record! Quin gran professional! Jo sóc mestra d'infantil i molt sovint canto les seves cançons i explico els seus contes! I quina carta més emotiva Eva, només amb 15 anys!
Jo no ho vaig entendre
Anònim, 21/07/2017 a les 23:41
+1
-2
Que un amic dels nens decidís marxar aixi ho vaig trobar lleig i difícil d explicar.
Simplement...
Anònim, 22/07/2017 a les 18:05
+0
-1
....gràcies
Gran Xesco.
Anònim, 22/07/2017 a les 23:09
+4
-0
Xesco sempre venia a pendra cafe a una granja que teniam al carrer Baien de Barcelona,teniam una nena de 5 ayns"Vicky"la cual sempre se la sentaba a la falda i li cantaba les sevas cançons.Sempre et recordarem Xesco.
Estimat Xesc
Anònim, 23/07/2017 a les 11:58
+0
-0
Recordo amb enyorança aquells caps de setmana a S.Privat de Bas,amb la colla de la Universitat, i el cant amb els meus fills de les teves cançons reproduides al cassette ,anant i tornan de Benissanet.Molts bons records.
Xesco, un record.
Anònim, 23/07/2017 a les 12:35
+0
-0
Tenia un gran cor. Recordo un estiu que va venir a un aplec al poble, i la seva actuació per a completar la diada era a la tarda, però poca gent es va quedar a dinar per a després escoltar-lo. Ell, va fer el seu recital a l'aire lliure tal i com estava previst i va dir que solament volia els diners del bitllet del tren per tornar cap a casa i que no volia res més, tal vegada en una altra ocasió hi hauria més públic. Ja no va poder ser......

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa