Miquel Martí i Pol

Estenc la mà

Però el misteri/ d'aquesta teva absència se'm revela

Foto: Fabrizio Lonzini

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

(Llibre d’absències, 1985, Editorial Empúries)

Miquel Martí i Pol Poema Poesia

Ara mateix

No esperis dons

Setembre

Solstici

No t’ennueguis amb records

Comentaris

Anònim juliol 24, 2016 | 12:23

Llegir els poemes d' en MIQUEL MARTÍ I POL em conecten d'inmediat als familiars que m'han estimat molt, però ja són al cel. Però em queda l'esperança que quan tanqui els ulls per sempre, els tornaré a veure.

18

0

Respon
Anònim juliol 25, 2016 | 09:39

Quanta realitat en aquest poema, es exactament el que visc i sento cada dia de la meva vida, des de que una persona molt estimada per mi, va marxar per sempre. Pero com molt be diu el poeta, segueix i seguira vivint en mi, fins a l'ultim dia de la meva vida

3

1

Respon
Anònim agost 31, 2020 | 16:03

Avui 31 de juliol de 2020 he anat al funeral de la meva ultima tieta,una persona que en la seva edad va ser molt emprenadora i lluitadora, amb la perdue de un fill i net i altrs familiars molt propers sempre amb el coratge de seguir endavan. Al recordatoria ni ha un poema que al llegirlo he sentit una emocio molt intensa, Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo i amb la mirada clara dels qui estimen sense esperar cap llei de recompensa. Gracies per aquest poema ton sencill tan clar,com i pot haver persones amb aquest do de expresar les coses que la gent com jo no travem les paraules, gracies per les persones que troven les paraules per nosaltres

1

0

Respon
teodora teodorova maig 01, 2022 | 19:43

?❤?

1

Respon
adria sanchez maig 01, 2022 | 19:45

?❤??

1

Respon
Anònim setembre 07, 2023 | 19:52

Un dia ja fa molts va marxar la meva mare ,encara la ploro i aquest poema es amb la que la vam despedir.I si ,no no hi ets ,pero amb mi i amb els meus fills i amb tots aquells amb qui vas compartir la teva generositat i amor i viuras sempre .Fins el dia que ens tornem a veure.

Respon