El projecte Els monstres de ca meva pretén conscienciar sobre el maltractament infantil. Iniciat a Mallorca amb un documental, després se’n va fer una exposició, de la qual ens cedeixen 14 dibuixos de nens d’entre 5 i 15 anys que han patit abusos sexuals. Terapeutes, psicòlegs i educadors els han ajudat a treure el dolor i la impotència que carregaven a dins.

Marta Hierro, directora del projecte juntament amb Alberto Jarab, ens ho explica: “És dur perquè hi ha molt de patiment. Però tot i això en pots sortir enfortit, és un tema de resiliència. Hi ha molta gent que ha patit abusos sexuals, fins i tot entre els coneguts. És molt normal però no es diu, perquè és un tabú. Perquè el nen pugui tirar endavant no hi ha d’haver silenci, sinó diàleg. Han de poder-se manifestar i demanar ajuda. Una forma de superar el dolor és aquesta: la narració.”  

1. Javier, 6 anys. Té declaració de risc des dels 4 anys i viu en un centre de menors des de fa uns mesos. Els seus pares estan separats i tenen greus conflictes entre ells. El pare va complir un any de presó per violència de gènere contra la mare. La mare pren metadona i està en tractament per problemes de salut mental. Els pares s’han fet greus acusacions i han presentat denúncies d’abús sexual al nen. Javier es dibuixa a ell mateix, un dia de pluja. Afegeix un cotxe que sembla que l’estigui atropellant, conduït pels pares. Al costat pinta una casa sense finestres on diu que viuen el pare, la mare i ell.

Exposició Els monstres de ca meva

 

2. Víctor, 7 anys. Abusat als 4 anys pel seu pare. Ara està tutelat. Dibuixa a la pissarra el que el seu pare volia que li fes, en aquest cas, una fel·lació. La línia que surt de la boca a la zona del genital representa la llengua.

Exposició Els monstres de ca meva


3. L’Andrea té 10 anys. Ha patit abusos sexuals en l’àmbit familiar. Dibuixa d’una forma senzilla on li tocava l’abusador i com ella l’havia de tocar. L’Andrea està avergonyida perquè ha de parlar sobre el que li ha passat. Arriba a l’acord de no parlar, sinó d’escriure al paper “sí” o “no” a les preguntes que li fan.

Exposició Els monstres de ca meva


4. L’Andreu té 8 anys i ha patit abusos des dels quatre anys pel seu padrastre. Es dibuixa a ell mateix amb cara de pànic i marcant especialment els botons de la camisa i la cremallera dels pantalons.
 

Exposició Els monstres de ca meva


5. L’Andreu expressa amb colors i traços forts la ràbia que sent.

Exposició Els monstres de ca meva


6. Marcos, 9 anys. Ha sofert reiterades agressions físiques i sexuals per part d’un company d’escola. En aquest dibuix representa el seu agressor amb un cap petit, les mans grans i detalls a la roba, especialment la cremallera del pantaló, que recorda haver-se vist obligat a baixar-la en un episodi d’abús.

Exposició Els monstres de ca meva


7. L’Elisa té 7 anys. Va patir abusos sexuals en l’àmbit familiar. El psicòleg li demana que dibuixi com se sent respecte als abusos. Es dibuixa a ella mateixa cridant, sense cos i amb els ulls i la boca oberts, expressant la por que sentia quan patia els abusos.

Exposició Els monstres de ca meva


8. Toni, 6 anys. Ha patit abusos sexuals en l’àmbit familiar. Quan li demanen la descripció de l’abusador, diu que és un monstre.

Exposició Els monstres de ca meva

9. Fernando té 13 anys. Va patir durant anys maltractaments físic i psicològics per part del seu pare. Ara viu amb la seva mare, que ha aconseguit refer la vida lluny. El nen es troba bé, però durant una temporada es barallava constantment amb els professors i companys de l’escola. Dibuixa el seu pare com un dimoni. Està al bar, sol, perquè l’altra gent li té por. Beu cerveses, està borratxo i desprèn una forta olor a alcohol. També juga amb les màquines escurabutxaques. Fernando sent ràbia cap a ell, “és dolent”.

Exposició Els monstres de ca meva


10. Marina, 5 anys. Dibuixa les pel·lícules pornogràfiques que veia amb el seu pare. Diu que els personatges que veia “estaven despullats i feien porqueries”. La línia circular representa el marc de la televisió.

Exposició Els monstres de ca meva


11. Isabel, 8 anys. Va patir abusos sexuals en l’àmbit familiar. A la part inferior dreta del paper, dibuixa el seu agressor abusant d’ella. Explica que la pujava a una cadira per estar a la mateixa alçada que ella i penetrar-la per darrere. La nena dibuixa a la part superior esquerra el seu germà petit, que estava a la porta mirant tot el que passava.

Exposició Els monstres de ca meva


12. Elena, 6 anys. Va patir abusos per part del seu pare. Ara viu en acollida amb la seva àvia. El dibuix representa el seu pare, que el dibuixa molt petit i mantenint relacions sexuals amb ella. Elena escriu: “Se ha portado muy malo”. La figura gran del dibuix, somrient, representa l’àvia acollidora, amb qui se sent protegida.

Exposició Els monstres de ca meva


13. Joan, 8 anys. Ha sofert abusos sexuals. Dibuixa el seu agressor en una gàbia, tancada amb cadenat. La clau està al cantó dret superior, protegida amb punxes, perquè l’agressor no hi pugui accedir.

Exposició Els monstres de ca meva


14. Sergi, 15 anys. Ha patit maltractament psicològic des de petit per part del seu pare. Amb l’inici de l’adolescència van començar els abusos sexuals. Al dibuix es representa a ell mateix immobilitzat en una creu, sense poder-se escapar de les agressions del pare, representat a la part superior com una fera amb urpes. Dibuixa el moment en què va decidir explicar que estava patint abusos, representant-ho amb un forat verd símbol d’esperança. D’aquí parteix un traç negre dirigit cap avall que simbolitza les dificultats (el sentiment de culpa, la solitud, la desesperança, la fugida de casa). El dibuix finalitza amb una espasa alçada que representa el descobriment de les seves fortaleses i les ganes de seguir lluitant per millorar la qualitat de vida.

Exposició Els monstres de ca meva

  
* Els noms dels autors dels dibuixos estan canviats per protegir la seva intimitat.


Un curtmetratge sobre el mateix tema, dirigit per Jorge Lareau:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 10, 2016 | 10:36
    Anònim juliol 10, 2016 | 10:36
    El pitjor de tot és sospitar que n'has patit i no recordar
  2. Icona del comentari de: Anònim a agost 07, 2016 | 01:28
    Anònim agost 07, 2016 | 01:28
    Un dia recordaràs.
  3. Icona del comentari de: Saladeta a març 11, 2019 | 21:31
    Saladeta març 11, 2019 | 21:31
    L'article vostre que m.ha costat més de llegir... els video parat 2 cops... NO ENTENDRE MAI AQUESTS MONSTRES
  4. Icona del comentari de: Anònim a març 12, 2019 | 00:00
    Anònim març 12, 2019 | 00:00
    Era el q feia la cuina i el bany de ca meva. Jo tenia 9 anys, era capaç de tocar-me tot i estant els pares a casa. No entenia res. No sabia el q estava passant. Mai havia vist ni sentit res de sexe. Sóc sorda. Ma mare anava a portar al meu germà a l'escola, jo estava malalta i ell aprofitava per entrar a l'habitació...A vegades li deia a ma mare q volia anar amb ella però em deia q em quedés q tornava de seguida i sempre aprofitava l'ocasió... Va intentar penetrar-me...i jo ni idea del que feia! Mil coses se'm passaven pel cap, fins i tot q estava agafant energia meva pq a ell no li quedava!! Des dels 12 anys que em masturbava cada dia... Fins q ho vaig treballar en teràpia... Peró del cap mai se'n va... això sí que era... Un monstruo viene a verme...
  5. Icona del comentari de: Anònim a març 14, 2019 | 00:36
    Anònim març 14, 2019 | 00:36
    Estic tenint paranoies sobre la meva infància llegint els comentaris del post
  6. Icona del comentari de: Anònim a abril 17, 2023 | 17:38
    Anònim abril 17, 2023 | 17:38
    La meva germana petita i jo ho vam patir amb un germà gran, teníem por perque ens deia que ens pegaria si ho parlàvem. Llegeixo tot i em fa mal
  7. Icona del comentari de: Montserrat Pujol a abril 17, 2023 | 19:48
    Montserrat Pujol abril 17, 2023 | 19:48
    És terrible...tenim molta feina per fer. L'educació és imprescindible, i sobretot durant la primera infància. Cal educar els valors que tots sabem: El respecte, la sexualitat, l'empatia...l'assertivitat, la seguretat i l'autoestima... I també cal crear uns referents positius i de confiança. Escoltem els infants.
  8. Icona del comentari de: Ningú a abril 18, 2023 | 13:59
    Ningú abril 18, 2023 | 13:59
    Uns cabrons tots.
  9. Icona del comentari de: Àngela a abril 27, 2023 | 07:02
    Àngela abril 27, 2023 | 07:02
    Felicito aquesta noia de reportatge. És terrible tot plegat, terrible l'abús, els dibuixos ho expliquen tot. Cal donar la paraula als nens, incentivar-los a parlar. Igual que en el bulling, el secret és el còmplice principal del mal.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa