George Bernard Shaw va néixer a Dublín el 26 de juliol de 1856 i va morir el 2 de novembre del 1950. El dramaturg, crític literari i activista polític va criticar aspectes com la desigualtat de gènere i l’explotació dels treballadors. Recordem el premi Nobel de literatura del 1925, guanyador d’un Oscar el 1938 pel guió adaptat de la pel·lícula Pigmalió, amb 14 reflexions al voltant de la vida.

George Berard Shaw, 1914

1. Un triomfador és aquell que s’aixeca i busca les circumstàncies que desitja. I si no les troba, les fabrica.

2. El progrés és impossible sense el canvi, i els que no poden canviar d’opinió no poden canviar res.


3. La gent que diu que no es pot fer no hauria d’interrompre els que ho estan fent.

4. A la vida no es tracta de trobar-te tu mateix, sinó de crear-te tu mateix.

5. L’èxit no consisteix a no cometre errors mai, sinó a no cometre mai el mateix error per segona vegada.

6. Quan un home estúpid fa alguna cosa que l’avergonyeix, sempre diu que està complint amb el seu deure.

7. La humanitat es cansa aviat de tot, sobretot d’allò que més gaudeix.

8. Els miralls es fan servir per veure’s la cara; l’art, per mirar-se l’ànima.

9. Compte amb els falsos coneixements: són més perillosos que la ignorància.

10. La llibertat vol dir responsabilitat, i per això la majoria d’homes li tenen por.

11. Prova d’aconseguir el que t’agrada o t’haurà d’agradar el que et donen.

12. La raó esclavitza els que no són prou forts per dominar-la.

13. Afortunat és aquell que té una professió que coincideix amb la seva aficció.

14. El camí equivocat sempre condueix a algun lloc.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jam Malson a novembre 04, 2018 | 20:27
    Jam Malson novembre 04, 2018 | 20:27
    Gran part de la humanitat passa molt de la gent pensadora, dels pensaments que desprenen un cert tuf de profunda reflexió. La part de la humanitat més desenvolupada en coneixement tecnològic és precisament la menys interessada en el pensament filosòfic. Diners, comoditats, benestar, possessions i més diners, més comoditats, més benestar, més possessions i tornem a començar el cercle viciós. Si no hi ha res de tot això, pensar és poc més que una activitat pròpia de persones tocades de l'ala. És que tu penses massa, em diuen. Sí, potser sí. Però és que no soc un lleó, que dorm més de catorze hores al dia i, ell, continua tan tranquil. Jo, no puc evitar pensar. I fins i tot, de vegades m'agrada pensar que penso de la vida allò que ningú no ha pensat mai. Però llavors ho repenso i penso que penso per pensar. Perquè, què em fa pensar que encara quedi de la vida algun pensament nou en què pensar? ?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa