Foto: Salvador Llinàs
Els catorze llibres més especials de Sebastià Portell, autor del llibre El dia que va morir David Bowie (La Breu Edicions), són:
1. La senyora Dalloway, de Virginia Woolf.
“La senyora Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors.” Un clàssic de la literatura universal que encara ressona en llibres, cançons i pel·lícules. La vida d’una dona en un sol dia.
2. Lovely, d’Antònia Vicens.
“Volien convertir el camí de les dones / de sol a sol / en una vagina // en una flor / muda.” El primer recull de poemes de l’autora de Santanyí, centrat en el record de la infantesa en la Mallorca de postguerra. Impossible de definir.
3. L’adolescent de sal, de Biel Mesquida.
“Dius pertot que voleu canviar el món i el món ja és trabucat.” Una de les millors no-novel·les de la literatura catalana: l’aventura textual d’un autor que es va proposar fer-ho tot nou i ho va aconseguir.
4. L’evangeli segons un de tants, de Blai Bonet.
“I el primer manament és: no tinguis por. La por és dels animals. / Que el teu cos de cada dia menys s’assembli al d’un animal.” Religió i cultura pop conviuen en els versos d’aquest geni mallorquí. La fita més alta de la seva obra poètica, potser.
5. Bolero, d’Hilari de Cara.
“—T’estimaré tota la vida —diu, i finalment, / sé que sempre serà així fins que jo em pegui un tro a la boca.” Només per aquests versos val la pena llegir aquesta joia.
6. Cartes impertinents, de Maria Aurèlia Capmany.
“He assassinat l’àngel de la llar.” Un dels texts fundacionals del feminisme a Catalunya i un bon lloc on tornar cada poc temps per notar si les coses se’ns estan anant de mare.
7. Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams.
“Sempre he confiat en la bondat dels desconeguts.” La peça teatral més emblemàtica d’un dramaturg que és tot intensitat, alcohol i pulsió sexual.
8. La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal.
“I feminitat s’identificà, llavors, per a ella amb ferida. Més, encara: amb mutilació.” Una novel·la textual a la recerca de la passió d’una poeta fantasma, lesbiana, sempre viva.
9. Ungles perfectes, d’Antònia Vicens.
“Asseguda en una butaca davant el televisor, na Isabel es pinta les ungles dels peus. Mireu-la.” Un thriller trepidant amb el món de les drogues, la maduresa de la dona i la Palma de principis de segle com a eixos principals.
10. Ofici de sords, de Damià Huguet.
“Evidentment / sobra retòrica / i dictadura.” El llibre més trencador d’un poeta injustament silenciat. L’avantguarda de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.
11. El dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix.
“Sóc, per fi, un maricon que està molt content de ser-ho.” El retrat d’una Barcelona convulsa, canalla, marica, en plena ebullició.
12. Veus al ras, de Sebastià Perelló.
“Tu, la gran dama de les sales d’espera, aquella que no romp el silenci, que es rosega en els mots que ha après en la veu d’un que ja no diu res.” Un home que parla, una dona que escolta, una història muda que diu molt.
13. Tallats de lluna, de Maria Antònia Oliver.
“Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d’indiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat.” Dos homes que s’estimen i que emmalalteixen un de l’altre.
14. La duna i la cascada, d’Antonina Canyelles
“Per què sempre / en el nom del Pare / i mai / en el de la Mare / que ens va parir?” Poemes breus i que punxen, grans veritats en versos petits.
