M’atreviré a estimar

I’m not surprised
Not everything lasts
I’ve broken my heart so many times,
I stopped keepin’ track.

Haven’t Met You Yet, Michael Bublé

Foto: Hernán Piñera

La finestra mig oberta. Les tres flors. La tassa amb retoladors. La goma del cabell al cantó de l’escriptori. Són quarts de dotze, m’ajec.

No sé com et dius, ni quan arribaràs. Però així d’entrada, et podria explicar el que intentaria donar-te: allò que sóc, la mà. Fins i tot podria intuir contra quins límits o excuses o fantasmes hauré de tornar a lluitar, quan comenci a acostumar-me a tu. Però no els esquivaré. No deixaré que, a cau d’orella, les pors m’enganyin fent veure que em protegeixen. Ho dic ara: m’atreviré a estimar.

Qui sap si el teu nas s’arruga quan somrius. Si ets dels que diu endavant fins i tot quan tens la veu trista. Si ets més de concerts o d’estar per casa. Si un bon dia carregarem i pujarem caixes per unes escales velles. Si hi haurà una cuina amb fogons o un balcó estret que serà nostre. I si, des d’allà, el futur ens semblarà ample i nou.

Estiro el braç. Tanco la finestra per on torna la tardor. Les tres flors quietes, els cabells despentinats sobre el coixí. Un matí, el llit s’encongirà. Els retoladors tindran a prop un full en blanc. I tu i jo, amic sense nom, un motiu per escriure.