Evasions

De peus al cel

No et frena la por que diguin què coi fa aquesta senyora en un parc infantil

Una cambra impròpia

| 18/10/2016 a les 09:13h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies, Evasions

Il·lustració: Eva Armisén


No et frena la història del Joan-germà-de-la-Isabel que, de tant impuls, va fer una volta sencera i va ser un miracle que no es matés. Ni la hiperhidrosi que t'inunda les mans i pot fer que la cadena rellisqui. Ni la por que diguin què coi fa aquesta senyora en un parc infantil, que no veu que no té edat.
 
No et frena res. Si hi ha un gronxador buit i zero criatures a la vista, t'hi acostes amb una decisió insòlita. Disposada a fregar els núvols amb les soles de la sabata. I al cap de mig segon ja t'enlaires i et balanceges en virtut de fenòmens físics que s'expliquen per la velocitat angular, l'energia cinètica i la potencial gravitatòria. Que diguin el que vulguin, que tu ja estàs contenta.
 
Cap al cel, cap endintre; cap al cel, cap endintre. Ho repeties a la teva filla quan tenia tres anys i li ensenyaves a gronxar-se. Ara t'apliques el mantra per anar cada cop més amunt. Cap al cel, ben cap al cel: lluny d'inferns delerosos de cremar-te el futur. De baixada, arronses les cames tant com pots per no trencar la màgia abans d'hora. Aquí fer metre seixanta és un obstacle.
 
Intueixes al clatell l'alè del parèntesi dret. Tornaràs a tocar de peus a terra, t'alçaràs tota digna i miraràs de reüll el rètol que diu que aquesta és una àrea de joc infantil recomanada per a nens i nenes –ho posa així, "nens i nenes"– de sis a dotze anys. I que l'ús correcte de la instal·lació és responsabilitat de les mares i els pares –ho posa així, "les mares i els pares"– o dels acompanyants adults.
 
Però això serà si mai tornes a tocar de peus a terra. I a veure qui és l'estúpid que vol tocar de peus a terra, quan pot volar.

Eva Piquer

COMENTARIS

No tocar de peus a terra
Núria S., 19/10/2016 a les 09:23
+12
-1
Uaaaaau!!
Vaig veure en algun lloc , un gronxador pensat per adults i petits junts. Ideal per aquelles que ens fa vergonya tocar el cel en públic, o ens fa pànic desafiar la resistència del gronxador, però ens encanta no tocar de peus a terra...
Volar
Sali, 19/10/2016 a les 09:39
+9
-0
Sempre m'ha semblat que gronxar-se en un trapezi era sobrenatural i màgic.

Les il-lusions, els somnis o potser el desig de volar, o de fugir, prenen la força suficient per enlairar-nos i en pocs segons convertir en realitat el que sembla l'impossible.

N'hi hauria d'haver per a totes les edats i a cada cantonada.
Me too....
Bernat Morera i Garcia, 19/10/2016 a les 10:52
+6
-1
Jo també em gronxo sempre que puc, trobo que és una sensació propera a la llibertat. Jo, però, li dic al meu fill de tres anys: arronsem cames, estirem cames. Formem part de l'orgullosíssim grup dels que no toquem de peus a terra, però sí que hi toquem (tú ja m'entens....)
em sona...
Anònim, 19/10/2016 a les 17:57
+0
-0
M'ha recordat molt a aquest text que ja té més de 8 anys...



De peus al cel
Anònim, 20/10/2016 a les 09:24
+3
-0
Aquests moments de caminar al inrevés son els que fan la vida més soportabla
Jo també volo sempre q puc!
Silvia Q, 21/10/2016 a les 09:52
+2
-0
Genial! Veig q no sóc l'única q no pot evitar pujar-se a un gronxador si no hi ha cap infant q el demani evidentment! Jeje! I reclamo aquells groxadors q hem vust pel facebook q és per a pujar-hi mare/pare i nen/nena alhora!!!
Vola vola, Colometa....
Mercè Carner, 22/10/2016 a les 16:58
+0
-0
Sóc jubilada, i si no fos perquè em fa una mica de vergonya encara ho faria.
Quan era més jove no m'hi podia resistir.
Melancolia
Anònim, 22/10/2016 a les 19:15
+0
-0
Per fi vaig trobar la meva atracció preferida, unes cadiretes gegants.
El meu record preferit, tirar les xancletes, volar descalça i veure el meu estimat pare recollint-les.
`volem volar
glòria olivella, 26/10/2016 a les 09:57
+1
-0
Super talons, mini vestit, flor als cabells. Quina sort que tens, Eva-escriptora, de tenir una Eva-dibuixant que et coneix tan bé. Les dues Eves juntes un altre cop. M'agradeu molt. Mai m'atrevia a escriure "Eves" així, en plural, però en Carles Capdevila ho ha fet i ara ja puc.
m3
Anònim, 31/12/2016 a les 16:59
+0
-0
Gronxar-me en un parc d,infants, en una casa privada, al bosc, a la ciutat...tant és... és la sensació de ser lliure, de volar, d' arrivar més alt, de portar el ritme al meu son,
És sentir la meva part romàntica i
retornar a Ser desde l'Alegria d,una nena revelt, Feliç, lliure
gràcies gronxadors

ps: sempre que hi ha un lliure, encara que sigui per uns minuts...m'apropo...i em gronxo una mica, i així , faig revenir moments màgics dins del meu espai, aquell a on em sento una nena feliç i lliure

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa