La vida

Nens amb vulva i nenes amb penis

14 històries de menors que han fet el trànsit de gènere i volen ser acceptats

| 17/10/2016 a les 09:58h
Especial: La vida
Arxivat a: Sala d'estar, transexualitat, fotografia, infants, La vida
El projecte fotogràfic Transcending Self, d'Annie Tritt, pretén donar visibilitat als nens transsexuals, amb l'objectiu de millorar-los (i fins i tot salvar-los) la vida. Perquè gairebé la meitat dels infants transsexuals intenten suïcidar-se abans dels vint anys, però aquells que reben suport i acceptació per part de l'entorn tenen uns índexs de suïcidis molt més baixos.

1. Nicole*, 8 anys. "Les nostres filles bessones sempre s'han disfressat molt. Si la Hannah es disfressava de núvia, la Nicole es vestia de nuvi. La Nicole només volia disfresses masculines. I sempre que li regalaven una cosa pròpia de noia, deia gràcies però de seguida la donava a la seva germana. Un dia, estàvem veient Mrs Doubtfire i la Hannah va comentar que et podies prendre medicines per canviar-te de sexe. L Nicole va preguntar si allò era veritat. Li vaig explicar que sí, que hi ha gent que pren hormones per masculinitzar-se o feminitzar-se. La nena va exclamar: jo en vull! Ella encara parla d'ella en femení, perquè sent que no pot mentir sobre els seus genitals. És molt literal i sent que no pot negar la seva biologia, tot i que el seu cap i el seu cor entren en contradicció amb aquesta biologia. La pubertat serà un repte. El meu desig és que la Nicole pugui ser feliç sent ella mateixa." 

Foto: Annie Tritt



2. Noah, 15 anys. "Vaig trigar molt a entendre que no sóc una dona i que no m'hi sento. De ben jove em vaig identificar com a bisexual, després com a lesbiana i després com a transsexual. Vaig canviar la meva biografia d'Instagram i em vaig posar un nom masculí. I vaig escriure un mail a tots els companys de classe per explicar-los el canvi. La meva família no ho acaba d'entendre. La meva mare encara em parla en femení i el meu pare diu que sempre seré la seva filla. Crec que em dirà "filla" ni que tingui penis i barba. En canvi, quan en una botiga em diuen "noi" em fan la persona més feliç del món. A Alemanya no hi ha lavabos unisex, em peguen si vaig al lavabo d'homes i criden si vaig al lavabo de dones. He patit depressió crònica i intents de suïcidi, però sóc aquí disposat a lluitar per mi."

Foto: Annie Tritt

 



3. Justin*, 8 anys. "Un dia la Jamie va dir que volia ser un nen i que volia dir-se Justin. I em va demanar que enviés un mail a la seva mestra per explicar-li que en endavant es diria Justin. Ho vaig fer. Ell n'estava convençut i, en el fons del fons, jo també ho estava. Quan el teu fill et demana una cosa així, tu saps que va de debò. Des que és un noi deixa que l'abraci, abans era molt esquerpa. Ara és més feliç. Durant molt temps la meva sogra s'hi adreçava amb pronoms femenins, fins que li vaig dir que no seria benvinguda a casa nostra si no feia l'esforç de parlar al seu nét en masculí."

Foto: Annie Tritt



4. Kura*, 13 anys. "Sempre he sabut que era una nena. De petita només jugava amb Barbies i veia pel·lícules de princeses. El meu somni és prendre estrògens per ser una noia del tot i després ser una artista."

Foto: Annie Tritt



5. Hayley, 14 anys. "Ho vaig saber quan tenia sis anys. Des d'aleshores vaig voler portar roba de nena. Però no sabia com explicar-ho a la gent. Un dia vaig seure al costat de la meva mare i li vaig dir que volia ser una nena. Em va dir que esperés i que si al cap d'un temps continuava pensant el mateix, en parlaríem. Vaig esperar cinc anys i als onze li vaig dir que ho tenia claríssim. El viatge va començar als tretze. Em fa feliç que la gent oblidi que no vaig néixer noia. El meu somni és tenir una feina que m'agradi, una casa, un cotxe, un bon company i un parell de fills que creixin sense jutjar els altres com fan els de la meva generació."

Foto: Annie Tritt



6. Jake*, 8 anys. "Als sis anys, el nostre fill –que duia els cabells curts i roba de noi– ens va demanar que deixéssim de corregir la gent quan el confonien amb un nen. I a la reunió amb la mestra, va ser ell qui li va demanar que volia ser tractat com un nen a classe. Nosaltres ens vam espantar i ell també estava espantat, però això no ens va impedir fer el pas. Ara ens explica com s'ho va passar de malament quan era una nena i els nens no li deixaven jugar amb ells a l'hora del pati. El vam treure de l'escola i ara estudia a casa. I vam canviar de ciutat, de manera que la gent no s'hi adreça amb el pronom equivocat. Tots som més feliços aquí. Ell diu que de gran es vol dedicar a ajudar infants com ell que tinguin pares dels que no ho encaixen tan bé."

Foto: Annie Tritt



7. Lilly, 12 anys. "Ella es va començar a presentar com a nena quan només tenia tres anys. Va fer la transició a quart de primària, aprofitant el dia del maquillatge a l'escola. La meva dona m'ha ajudat a aprendre a acceptar la transsexualitat de la meva filla més de pressa del que hauria fet jo sol. El germà i la germana gran de la Lilly també han estat al seu costat de forma incondicional."

Foto: Annie Tritt



8. Glenn*, 14 anys. "Em vaig començar a qüestionar la meva identitat de gènere als sis anys. Vaig dir a la meva mare que volia roba de nens, i duia calçotets de l'Spiderman. Quan vaig fer el trànsit, les meves amigues de seguida em van dir Glenn i s'afanyaven a corregir la gent que no m'anomenava així. Tampoc és que encaixi en tots els estereotips masculins: duc els cabells llargs, m'agrada pintar-me les ungles, duc maquillatge per tapar-me l'acne, ploro molt i m'agrada cosir. Em presento com a Glenn, però sovint em prenen per lesbiana." 

Foto: Annie Tritt



9. Riley Alexis, 20 anys. "M'ha costat molts anys entendre què sóc, i encara m'estic explorant i trobant. Sort d'haver conegut la comunitat queer, amb la qual m'identifico. Aquí a Suïssa em calen tants certificats... Per cada document necessito una aprovació mèdica. Fa la impressió que qualsevol desconegut té més drets sobre el meu cos que jo. Vull poder prendre decisions sense necessitar l'aprovació de tants metges."

Foto: Annie Tritt



10. Leah*, 4 anys. "Quan aprenia a fer servir l'orinal ja ens va dir que no volia dur calçotets, que preferia calcetes de princeses. No hi havia manera que adquirís el control d'esfínters, però quan li vam comprar calcetes roses en va aprendre en pocs dies. També tenia problemes per aprendre's els pronoms. Parlava de les mestres en masculí. Li vam dir «la R és una noia, digue-li ella», i el meu fill va respondre «Jo també sóc una noia, digueu-me ella». Va fer el trànsit un mes després de complir els tres anys. Prefereix la roba de nena i els jocs de nena però també li agraden els jocs que atribuïm als nens, com a moltes nenes no transsexuals. La prova més clara que és una nena és la convicció amb què ella diu que és una nena."

Foto: Annie Tritt



11. Jay, 5 anys. "Quan tenia quatre anys i mig, em va suplicar que demanés a la gent que parés de referir-s'hi amb pronoms femenins. Primer li vam donar a entendre que el seu nom de naixement, Lily, podia ser també un nom de nen perquè ella era un nen, però aviat vam veure que ell preferia un nom que fos clarament de nen. Gairebé tothom ens ha donat suport, excepte a la nostra parròquia. En Jay sap que hi ha nenes amb penis i nens amb vulva i de moment està feliç de ser un nen amb vulva. Espero que sabrem ajudar-lo a navegar fins a la pubertat."

Foto: Annie Tritt



12. Ellie, 6 anys. "Abans dels quatre anys, l'Ellie ens va començar a dir de moltes maneres que era una nena. La més clara: «Sóc una nena al meu cor i al meu cervell». Sempre es dibuixava com a nena i s'identificava amb els rols femenins. Quan tenia quatre anys i mig li vam comprar roba de nena arran d'una enrabiada un matí perquè no es volia posar calçotets. Després d'allò vam començar a dir-li Ellie i a tractar-la en femení, i va ser llavors quan la nostra filla va emergir i va començar a ser feliç".

Foto: Annie Tritt



13. Leo*, 9 anys. "El meu fill és un lluitador. Va tenir la força de dir com se sentia quan sabia que era l'únic nen que se sentia d'aquella manera a la seva escola. Té un cor molt gran i no jutja mai els altres. Tots els pares pateixen pels seus fills, però jo pateixo a més per si li fan bullying o si l'ataca algú que no està d'acord amb la seva identitat. És un desgast emocional molt gran".

Foto: Annie Tritt



14. Zak, 13 anys. "Només pots entendre realment què és ser transsexual si vius cada dia en un cos que odies. Tinc un cervell masculí en un cos femení. El meu cos em va sentir trist i decebut, no és el cos que hauria de ser. Tota la meva vida està condicionada per això".

Foto: Annie Tritt

 

* En aquests casos, els noms dels menors han estat canviats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Un curt sobre la possibilitat d'agafar les regnes de la nostra vida