François Roland Truffaut va néixer el 6 de febrer del 1932 i va morir el 21 d’octubre del 1984. Recordem el director de cinema, crític i actor francès, que va ser un dels impulsors del moviment cinematogràfic Nouvelle vague, amb 14 reflexions seves.
Foto: www.frenchculture.org
1. Una pel·lícula és un equilibri continu entre la literatura i la música.
2. Necessàriament els personatges s’assemblen al seu autor.
3. Per a alguns crítics ,hi ha pel·lícules bones i dolentes. Però jo tinc la idea que només hi ha directors bons i dolents.
4. Sempre he preferit el reflex de la vida que la vida mateixa. Si he escollit llibres i el cinema des de l’edat dels onze o dels dotze anys, està clar que és perquè prefereixo veure la vida a través dels llibres i del cinema.
5. El cinema per a mi és un art en prosa. Definitivament es tracta de filmar la bellesa però sense que es noti gens.
6. Hi ha dues classes de directors: els que tenen en compte el públic quan pensen i realitzen les seves pel·lícules i els que en prescindeixen. Per als primers, el cinema és l’art de l’espectacle; per als segons, una aventura individual.
7. M’adono que estic allunyat de les evolucions estètiques, ja que no puc fer res de res que no senti profundament.
8. No faig les meves pel·lícules pensant en un públic intel·lectual, són pel·lícules per a tothom, crec. Pretenen ser populars, intenten interessar a l’espectador en coses que pertanyen a l’àmbit dels sentiments, de les emocions i de l’afectivitat.
9. Hi ha pel·lícules excel·lents que tenen errors tècnics. I pel·lícules que tècnicament estan molt ben realitzades, però que tenen un buit i una sequera interior que fa pena. Per a mi és molt més important la inspiració, les ganes de dir, de fer alguna cosa. La resta és menys important.
10. El director està obligat a preocupar-se pels actors, és el punt fort del rodatge.
11. El crític hauria de ser, en general, l’intermediari entre l’autor i el públic, explicant al segon les intencions del primer, donant a conèixer al primer les reaccions del segon. Ajudant l’un i l’altre a veure-ho més clar.
12. Una pel·lícula és una cosa viva. No sóc dels directors que s’aferren al que està escrit. Les meves pel·lícules canvien enormement durant el rodatge.
13. No pots posar-hi un final optimista, perquè la vida no és optimista; tampoc pots posar-hi un final pessimista, perquè seria un desastre comercial. Cal trobar un final que els inclogui tots dos.
14. Només funciono per sensacions, per coses ja comprovades. És per això que els meus films estan plens de records de la meva joventut.
