Tast editorial

La mare incòmoda

Em sembla que sóc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc

| 06/06/2017 a les 16:18h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Marisa Madieri, reflexió
La crítica italiana ha definit el relat-diari Verd aigua (Editorial minúscula) com un petit clàssic contemporani. Marisa Madieri s'apropa al passat i a la incertesa del futur amb una actitud valenta, honesta i generosa davant la vida. En llegim un fragment que també és una reflexió plena de franquesa sobre el fet de ser mare.
 

Foto: Mister G.C.


21 de març del 1982
 
Avui estic en desacord amb mi mateixa i voldria poder apartar-me de mi. Els he fallat als meus fills, els he fet sentir malament amb un atac d’impacient i agressiva estupidesa. De vegades el vent de la gràcia bufa tan lluny de nosaltres que ens tornem dolents i obtusos fins i tot amb les persones que més estimem.
 
No he amagat que em sentia avergonyida i ja m’han perdonat. Sovint els fills saben ser molt més comprensius i madurs que els seus pares.
 
De vegades em sento incòmoda en el paper de mare, em sembla que sóc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc, que deixo que s’escapin debades els anys i dies preciosos de convivència amb els meus fills, que ara ja són tan grans. Me’ls miro i els trobo agradables i macos i penso en el buit que deixaran a casa meva quan se’n vagin. Me’ls miro i em segueixen semblant indefensos i voldria acceptar a sobre meu la càrrega de dolor que la vida els reserva a ells, com a tots. Em sento d’alguna manera responsable de la seva felicitat i em demano si han rebut les armes i els instruments necessaris per fer eleccions conscients, per ser ferms en les proves, forts en les decepcions, generosos en l’èxit, per estimar i viure en el significat.


 




Verd aigua


© Maria Madieri
© de la traducció: Marta Hernández Pibernat
© Editorial minúscula, 2010

COMENTARIS

Mala mare?
Anònim, 25/11/2016 a les 20:16
+0
-0
Llegint aquest article, són paraules q vaig dir no fa gaires dies, em sento malament perquè no he pogut està pel meu fill, primer la feina i ara que casi no el veig perquè està a Anglaterra em fa sentir culpable...
Quanta raó!!!
Anònim, 26/11/2016 a les 09:52
+0
-0
Llegint aquest text, sento les meves reflexions interiors. Jo encara en tinc algun de petit... intentar esmenar-ho és un repte que em proposo, tot i que ser que d'aquí a uns dies tornaré a llegir el text i em sentiré igual. Per què? 😢

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Museu de la Garrotxa mostra l'obra de l'escultor
01/01/1970
El Palau Robert mostra l'obra de l'alemany Wiedenhöfer
01/01/1970
La Maleta de Portbou i La Perla 29 programen unes jornades de teatre i filosofia
01/01/1970
La Fundació Catalunya La Pedrera és l'escenari d'una xerrada entre Jordi Savall i Nuccio Ordine
01/01/1970
L'activista diu que «el feminisme blanc i burgès és el més representat»
01/01/1970
Descobrim els films més especials de la realitzadora
01/01/1970
La Fúria Feminista llança una campanya per deixar enrere les relacions tòxiques
01/01/1970
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»