El cantautor Roigé (Roger Canals) presenta el seu primer disc, Paracaigudes. Una barreja de bossa nova, folk i jazz en què col·laboren Joan Dausà i Yacine Belahcene. Ha guanyat el primer premi Fimuca 2016 i el tercer premi Acústica 2016.
Cadascuna de les peces va acompanyada d’un vídeo-lletra que en mostra l’essència. Escoltem la primera cançó del disc, La glòria dels escollits, sobre l’origen de l’existència humana.
Escrit, diu que està tot ben escrit
com s’atrauen els afins,
com es creuen els camins.
Unit, per la gràcia del destí
vam entrar boscos endins
tot topant pels laberints.
Escrit, diu que està tot ben escrit
som coits, guerres i nits,
i la pols del món antic.
Units, per la gràcia del destí,
fins i tot vas existir
per cantar-te avui aquí.
Vam ser minvants
vam ser creixents
pel camí dels penitents.
Vam ser minvants
vam ser creixents,
per la timba del temps.
Vam ser minvants
vam ser creixents,
escolpits per tanta gent.
Vam ser minvants
vam ser creixents,
una barca sense rems.
Units, glòria pels escollits
vam arribar a l’infinit
pels racons del nostre llit.
Escrit, diu que està tot ben escrit
com coronar l’Olimp
en mil i una nits.
Units, glòria pels escollits
però la suma s’invertí
i el fred marcí el jardí.
Escrit, diu que està tot ben escrit
com morir al paradís
empatxant-te de pastís.
Tot i absents,
estem presents,
en dos petits invents.
Tot i absents,
estem presents
i el prodigi va creixent.
Tot i absents,
estem presents
en el seu capteniment.
Tot i absents,
estem presents
i l’amor hi és… latent.
Ens fou còmplice l’atzar
que trenà les nostres quimeres
i ens fou còmplice l’amor
que d’un bes
encengué una festa
que trenà les nostres quimeres
i ens fou còmplice l’amor
que d’un bes encengué una festa.
Ens fou còmplice l’atzar
que trenà les nostres quimeres
i ens fou còmplice l’amor
que d’un bes
encengué una festa
que trenà les nostres quimeres
i ens fou còmplice l’amor
que d’un bes encengué una festa.
