Joan Dausà col·labora amb la campanya «Casa nostra, casa vostra», que reivindica una millor gestió de la crisi dels refugiats per part d’Europa i el món. Tots mereixem un futur digne. La cançó Com plora el mar parla dels milers de morts que s’hi aboquen cada dia quan intenten travessar-lo i les imatges que l’acompanyen ensenyen la cruesa del viatge que han de fer per arribar als camps de refugiats. Els beneficis que s’obtinguin de la cançó es destinaran a la campanya, que ens convida a signar un manifest per intentar canviar aquesta situació. El cantant n’ha fet una versió en angles, How the sea cries, per fer-ne difusió internacional.
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s’escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
I les balenes que tants cops va dibuixar
se l’emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall
i es fa un silenci llarg,
i blau.
4
0
