Punt i seguit

Punt d'inversió

No havia fruït tant amb tu com aquell dia en què besava un home amb uns llavis de dona

Especial: Punt i seguit
Arxivat a: Cambres pròpies, Punt i seguit
Abel Pau
Hi ha qui em diu invertit, però tot va començar amb el teu capgirament.

Durant els dies que van seguir a la descoberta vaig pensar que el més corprenedor havien estat els teus ulls tan oberts; perquè era el més impactant de la teva imatge i perquè ara em dol que haguessis de ser-ne testimoni.

T’havies estirat al sol, sobre la gespa, al jardí dels meus pares, que ens havia vist créixer, que havia acompanyat la nostra amistat verge, naïf, de parvulari, fins al nostre incipient amor amb ínfules romàntiques, una estima còmplice sense gaires espurnes. Jo et veia del revés, i vaig arrelar les pupil·les al teu septe nasal, a dalt de tot, jo que sempre m’havia quedat embadalit amb l’abís d’aquells ulls foscos, amb la reverberació d’aquells cabells negríssíms, amb aquell front que amagava a tothom secrets que jo sabia.

I tu estirada allà sota un sol zenital, i jo assegut allà amb els colzes als genolls, sentint com el clatell se m’anava torrant. Em vaig quedar ensopit, creient que et coneixia. No, pitjor: pensant que em coneixia i que coneixia bé el que sentia per tu. Em va costar uns minuts adonar-me que, així, tenies els ulls una mica marcians. Però no, no era allò... Què m’estava passant? Vaig parpellejar i vaig tornar a contemplar-te una miqueta més. I sí, era un bigoti. Tenies el nas al front i, sota els ulls, un bigoti preciós, ben dens, en dues parts ben negres, amb puntes perfilades per un barber amb panxa, en un món imaginari. I una barba brollava en cascada des d’aquella barbeta farcida de misteris.

No havia fruït tant amb tu com aquell dia en què besava un home amb uns llavis de dona tot mirant una dona amb un bigoti d'home.
 
I és per això que et deia que ara em dol que haguessis de ser-ne testimoni, amb els ulls tan oberts, de la meva inversió, la teva rotació.
 
T’agraeixo el somriure, i que abracis el comiat.

Muriel Villanueva

Contingut relacionat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny