Eugeni Xammar va néixer a Barcelona el 17 de gener del 1888 i va morir a l’Ametlla del Vallès el 5 de desembre del 1973. Recordem el periodista i traductor, que va viure gran part de la seva vida treballant per a diaris d’Europa i d’Amèrica, llegint un fragment d’una de les cartes que va enviar a Josep Pla, publicades per Quaderns Crema.
El periodista de l’Ametlla del Vallès, Eugeni Xammar.
Kantstrasse Berlin-Charlottenburg
Estimat Pla,
Sou un barra i jo un altre. Convinguem que un de nosaltres dos hauria pogut escriure. Començaré per fer-ho jo. El motiu principal de no haver-ho fet abans és que us volia enviar una còpia de la carta que enviés a l’Estelrich i fins avui no he arribat a escriure-li. Ha succeït una cosa admirable: tres dies abans de la data última per a resoldre el meu afer, rebí un telegrama de l’Estelrich dient-me que hi havia dificultats per a trobar els diners, i que li expliqués d’una manera raonada la manera de resoldre l’afer a Barcelona. No vaig contestar, i fa uns quants dies rebí una carta del mateix Estelrich dient-me el mateix i afegint que «per dirho cruament, la gent no ha volgut creure que es tractés d’una qüestió tan urgent com vós preteneu». Ja veureu la meva resposta. No val la pena de parlar-ne més. El geste de l’Aguilera és cordial i satisfactori. Vaig veient que a casa nostra—i a tot arreu—l’única gent possible són els que passen—o han passat—per barruts i brètols.
He vist l’Anuari dels Catalans amb els vostres retrats. Si em prometeu que no ho heu de fer córrer, us diré que sou l’únic català que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us diré que teniu raó. Però en Carner és principalment un poeta i, a la prosa, les seves voies d’approche, que diem els francesos, són infinitament menys directes que les vostres. El senyor Pujols és un cas que cau fora de la llei general. Els demés són –o som– unes coques.
Cartes a Josep Pla, a cura de Xavier Pla
© Eugeni Xammar
© Quaderns Crema, 2000
