Antonio Gramsci va néixer a Ales (Itàlia) el 22 de gener del 1891 i va morir el 27 d’abril del 1937 a Roma. L’escriptor, polític i teòric va ser un dels fundadors del Partit Comunista Italià. El recordem llegint-ne 14 reflexions.
Foto: Hartwig HKD
1. Dir la veritat és revolucionari.
2. Soc pessimista per intel·ligència, però optimista per voluntat.
3. El repte de la modernitat és viure sense il·lusions i sense desil·lusionar-se.
4. El meu pragmatisme consisteix a saber que si et colpeges el cap contra una paret, és el teu cap el que es trenca, i no la paret.
5. La indiferència és el pes mort de la història.
6. Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força.
7. Cada moviment revolucionari és romàntic per definició.
8. Les il·lusions són les males herbes de la consciència col·lectiva.
9. Quedem-nos amb l’educació i la cultura. La resta és un afegit.
10. El temps és el més important, és un pseudònim de la vida mateixa.
11. La realitat està definida amb paraules. Per tant, qui controla les paraules controla la realitat.
12. Si volem construir un país, abans hauríem de construir el seu repertori, les seves enciclopèdies, els seus diccionaris.
13. Tots els homes són intel·lectuals, però no tots tenen la funció d’intel·lectuals a la societat.
14. La cultura és l’organització, la disciplina del jo interior. És prendre possessió de la pròpia personalitat.
