Punt i seguit

Punt àlgid

La Neus es demana per què el periodista ha triat «patir» i no «gaudir», mentre aixeca una cella

Especial: Punt i seguit
Arxivat a: Cambres pròpies, punt i seguit
Abel Pau
«L'onada de fred que patim des d'ahir arribarà al seu punt àlgid avui dijous a les dotze i vint-i-set», anuncia el petit aparell negre des del seu pòdium, sobre la nevera blanca. La Neus es demana per què el periodista ha triat patir i no gaudir, mentre aixeca una cella. «Un metre de neu encatifa el paisatge. Ha calgut tallar les carreteres principals de l'illa i la comunicació marítima amb el continent ha estat suspesa fins a nou avís.» Bé, encatifar està bé. «Gairebé dos-cents nens han hagut de romandre a casa aquest matí», i els mestres també, xiuxiueja la Neus mentre somriu i desa la tassa blanca sobre la barra blanca de la cuina americana. «Set màquines llevaneu fan tots els possibles per facilitar els desplaçaments mínims. De moment, no s'acostin al mar, no agafin cap vehicle i limitin el consum elèctric.» La Neus s'aixeca del tamboret blanc, anul·la el programa del rentaplats, tanca els al·lògens i apaga la ràdio. Apuja un pèl calefacció i no tem descongelar-se.
 
S’obre la bata de seda blanca i la deixa caure als peus descalços, sobre el marbre blanc, que reflecteix el seu cos nu. S'estira al sofà blanc. Respira en calma. Entre les parpelles mig ensopides entreveu sobre la barra de la cuina l'avenç del cargol febrós que va trobar a l'enciam i que va assegurar-se d'endinsar al fons de les escombraries.

S'adorm, i dorm com mai.

Somia un blanc desenfocat i gèlid.

Es desperta de cop en sentir que el cargol li llepa l'interior d'una cuixa. Una línia molla, brillant, incandescent, la recorre des de l'ungla del dit gros del peu, pintada de blanc. Vol cridar, fer un cop, saltar, escopir, arrencar el cos bavós i roent del seu cos net i sec i glaçat, però se li ha aturat el cor per uns segons. No respira.

Espera immòbil. Tanca els ulls.

El sent entre els seus llavis, ardorós, obrint-se pas, endins.

Garratibada, aixeca les parelles i gira en sec els glòbuls oculars cap al rellotge de paret, d'esfera blanca. Les dotze i vint-i-sis.


«Les autoritats demanen a la població qualsevol pista sobre el parador de la Neus Blanch, mestra d’una de les escoles de la Vila de Dalt, on fou vista per darrer cop durant la tarda anterior al punt àlgid de l'onada de fred, fa quatre dies. A casa seva la policia ho ha trobat tot en ordre, excepte per una bata a terra i un estrany toll al voltant del sofà.»

Muriel Villanueva

Contingut relacionat

04/10/2017
27/06/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Les Filoxeres organitzen unes jornades per parlar dels processos de cosificiació a través de l'art
01/01/1970
La llibreria Documenta presenta el llibre «Cinquanta moments literaris», de Jordi Lafebre i Antonio Iturbe
01/01/1970
El Museu d'Art de Girona exposa l'obra d'Olga Sacharoff
01/01/1970
La Villarroel acull una obra sobre l'amistat i la llibertat
01/01/1970
Un anunci mostra el dia a dia d'una nena que té els pares separats
01/01/1970
L'obra de Josep Maria Folch i Torres, recordada per Ramon Folch i Camarasa
01/01/1970
Un vídeo denuncia la violència exercida l'1 d'octubre i reivindica el poder popular
01/01/1970
La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir