Punt i seguit

Punt àlgid

La Neus es demana per què el periodista ha triat «patir» i no «gaudir», mentre aixeca una cella

Especial: Punt i seguit
Arxivat a: Cambres pròpies, punt i seguit
Abel Pau
Abel Pau
«L'onada de fred que patim des d'ahir arribarà al seu punt àlgid avui dijous a les dotze i vint-i-set», anuncia el petit aparell negre des del seu pòdium, sobre la nevera blanca. La Neus es demana per què el periodista ha triat patir i no gaudir, mentre aixeca una cella. «Un metre de neu encatifa el paisatge. Ha calgut tallar les carreteres principals de l'illa i la comunicació marítima amb el continent ha estat suspesa fins a nou avís.» Bé, encatifar està bé. «Gairebé dos-cents nens han hagut de romandre a casa aquest matí», i els mestres també, xiuxiueja la Neus mentre somriu i desa la tassa blanca sobre la barra blanca de la cuina americana. «Set màquines llevaneu fan tots els possibles per facilitar els desplaçaments mínims. De moment, no s'acostin al mar, no agafin cap vehicle i limitin el consum elèctric.» La Neus s'aixeca del tamboret blanc, anul·la el programa del rentaplats, tanca els al·lògens i apaga la ràdio. Apuja un pèl calefacció i no tem descongelar-se.
 
S’obre la bata de seda blanca i la deixa caure als peus descalços, sobre el marbre blanc, que reflecteix el seu cos nu. S'estira al sofà blanc. Respira en calma. Entre les parpelles mig ensopides entreveu sobre la barra de la cuina l'avenç del cargol febrós que va trobar a l'enciam i que va assegurar-se d'endinsar al fons de les escombraries.

S'adorm, i dorm com mai.

Somia un blanc desenfocat i gèlid.

Es desperta de cop en sentir que el cargol li llepa l'interior d'una cuixa. Una línia molla, brillant, incandescent, la recorre des de l'ungla del dit gros del peu, pintada de blanc. Vol cridar, fer un cop, saltar, escopir, arrencar el cos bavós i roent del seu cos net i sec i glaçat, però se li ha aturat el cor per uns segons. No respira.

Espera immòbil. Tanca els ulls.

El sent entre els seus llavis, ardorós, obrint-se pas, endins.

Garratibada, aixeca les parelles i gira en sec els glòbuls oculars cap al rellotge de paret, d'esfera blanca. Les dotze i vint-i-sis.


«Les autoritats demanen a la població qualsevol pista sobre el parador de la Neus Blanch, mestra d’una de les escoles de la Vila de Dalt, on fou vista per darrer cop durant la tarda anterior al punt àlgid de l'onada de fred, fa quatre dies. A casa seva la policia ho ha trobat tot en ordre, excepte per una bata a terra i un estrany toll al voltant del sofà.»

Muriel Villanueva

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
04/10/2017
Imatge il·lustrativa
27/06/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural ofereix un taller de pintura i una visita guiada a una de les seves mostres
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural participa a la celebració del poble amb versos, fotografies i espectacles
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El festival Embosca't acull les actuacions de Ferran Palau i Ravid Goldschmidt
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
A Catalunya es percep certa efervescència del sector, amb propostes que prenen forma i solidesa
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El discurs que el cineasta va fer a les Nacions Unides a favor del medi ambient
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»