Podries demanar al Lluís que t’escrivís una cançó, al Joan que et dediqués un vers, a la Maria que et regalés unes paraules. Podries comprar-te una llibreta nova. Però el que de debò et fa il·lusió, una il·lusió inesperada que t’ha sorprès com un regal perquè sí, és un jersei fet a mà. Una peça de roba única que anés prenent forma dia a dia. Ara el davant, ara l’esquena, ara la màniga dreta, ara l’esquerra.
En les teves mans maldestres no hi pots confiar. Ta mare en sabia, però fa més de trenta anys que no agafa unes agulles de mitja. “Demana’m una altra cosa, filla”. Ves quin desig estrany, el d’aquest jersei de cotó –la llana et pica– que creixeria a trossets de dilluns a diumenge fins a envoltar-te sencera.
És un desig petit, poc ambiciós, factible. Els desitjos grans van com volen i no depenen pas de tu. Ni del Lluís ni del Joan ni de la Maria. Que l’univers conspira a favor dels desitjos grans de cadascú és mentida.
D’aquest hivern tan llarg no en pots fugir, només pots abrigar-te. Amb cançons i versos i paraules.
I, si sabessis on trobar unes mans traçudes, amb un jersei blau fet a mida.
14
0
