Poesia dibuixada

Tot l'enyor de demà

I el carter/ que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa

| 22/02/2017 a les 13:26h
Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Sala d'estar, Poesia dibuixada
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. Format per 14 poemes, és una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Ara que estic al llit
                         malalt,
                         estic força content.

—Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
 
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                                   sota el sol,
                                   sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                            amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                            i una rialla fresca.
 
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
                               i els baixa
                               tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                               de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
                           matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
              que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
 
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
                                        i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: —Ja ho té tot?
I les noies somriuen
                            amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
 
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.
 
I els cavalls assenyats
                               i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
 
I el pa,
           posat a taula.
I l'escudella rossa,
                         fumejant.
I vosaltres         amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
 
Tot això bé m'espera
                             si m'aixeco
                             demà.
Si no em puc aixecar
                             mai més,
heus aquí el que m'espera:
 
—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
 

COMENTARIS

Tendresa
Mercè Carner, 22/02/2017 a les 22:13
+8
-0
Molt tendre!!!


Brillant
Natalia Iriarte, 25/02/2017 a les 20:34
+0
-0
Un poema brillant i a la vegada esfereidor, qué combina enyorança, il.lusio i color, ara més color...
La realitat
Anònim, 25/02/2017 a les 22:08
+0
-0
Emocionant
Vida.....
Anònim, 26/02/2017 a les 15:21
+0
-0
Quina delicadesa. Fer-nos veure els petits detalls que ens passen pel davant sense mirar.....gràcies poeta. Gràcies Carles
Tot l'enyor de demà.
Anònim UNA MARE, 26/02/2017 a les 15:42
+0
-0
Resignació, tristesa, és lo que sento al sentir la veu calida i dolça de la Sílvia Bel, llegint aquest trist poema.
Pensaments des de, el llit.
Mónica Pin Álvarez, 26/02/2017 a les 21:59
+6
-0
Des de el llit d’un hospital, sempre tenim temps de pensar e imaginar moltes coses de la vida, i sempre som plenes de tendresa.
Demà pot ser que tots estiguessin aixecats i contens, per veure de nou tot un paisatge d’arbres, flors i ocells contant per tu.
Bona nit.
avanti!
glòria olivella, 01/03/2017 a les 16:55
+0
-0
Val més enyorar el demà i no pas l'ahir que ja no podem canviar per molt que el trobem a faltar. Gràcies, Salvat-Papasseit.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Pablo & the Appleheads presenta el seu nou disc a la sala Luz de Gas
01/01/1970
L'edifici de Gaudí celebra la festa major barcelonina amb un espectacle
01/01/1970
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm obre les portes a la festa major de Barcelona
01/01/1970
Sala Muntaner acull «Blank», una obra sense cap director i cap assaig previ
01/01/1970
Descobrim els films més especials del cantautor del Guinardó
01/01/1970
Descobrim els films més especials de l'escriptora
01/01/1970
Un curtmetratge sobre la importància de tenir i trobar el teu lloc al món
01/01/1970
L'obra «Un tret al cap» de Pau Miró aborda l'ètica professional i els conflictes íntims