Bicicletes

A la línia recta bicicletes sense llum,
un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba,
els teus llavis són de vidre congelat.
 
Vaig descalç i penso imatges cegues
de les platges que només podria veure sota el llit.
 
Deixa’t de paraules,
ara penja des d’un arbre
aquesta llum de contra hivern.
Només digues què penses,
llum de contra hivern.
 
Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans,
tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
 
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord que dec haver guardat per aquí.
 
Deixa’t de paraules,
ara penja des d’un arbre
aquesta llum de contra hivern.
Només digues què penses,
llum de contra hivern.