Ho fa a través del que anomena «metàfores morals», un seguit de versicles breus, un per a cada jornada de meditació de l’any. Ramon Llull canalitza la seva doctrina a través de la poesia amorosa, que sol ser més atractiva per al públic que no pas la filosofia o la teologia. Teixeix una història d’amor entre l’amic, l’home, i l’amat, Déu. L’adaptació de l’obra la va fer Sebastià Alzamora i la va publicar Editorial Barcino dins la col·lecció Tast de Clàssics. Us oferim una selecció de 14 metàfores morals.
Foto: Bethan
1. [2] Els camins pels quals l’amic cerca l’amat són llargs i perillosos, i estan poblats de desvetllaments, sospirs i plors, i il·luminats d’amor.
2. [17] L’amor s’ha allotjat entre el temor i l’esperança, i allà viu de pensaments i mor d’oblit quan els fonaments s’assenten sobre els delits d’aquest món.
3. [23] L’amic va estar malalt, i l’amat el cuidava: l’alimentava de mèrits, l’abeurava d’amor, l’acotxava amb paciència, el vestia d’humilitat i el curava amb veritat.
4. [40] Va matinar l’amic i començà a buscar el seu amat. I va trobar gent pel camí, i els preguntà si havien vist el seu amat. Li respongueren demanant-li quan s’havia fet absent l’amat dels seus ulls mentals. I l’amic contestà dient: -Mai, d’ençà que vaig veure el meu amat dins els meus pensaments, ja no s’ha fet absent dels meus ulls corporals, perquè tot allò que és visible em representa el meu amat.
5. [69] Els camins de l’amor són llargs i breus, perquè l’amor és clar, pur, net, vertader, subtil, senzill, fort, diligent, lluminós i abundós de nous pensaments i records antics.
6. [75] El secret de l’amor, sense revelació, causa patiment i fatiga, i la revelació de l’amor causa temor per fervor. I per això l’amic, en tot cas, sent fatiga.
7. [92] L’amat sembrava dins el cor de l’amic desitjos, sospirs, virtuts i amors. I l’amic regava aquestes llavors amb llàgrimes i plors.
L’amat sembrava dins el cos de l’amic treballs, tribulacions i fatigues. I l’amic curava el seu cos amb esperança, devoció, paciència i consol.
8. [125] Amb ploma d’amor i amb aigua de plor i en paper de dolor l’amic escrivia cartes a l’amat, en les quals li deia que la devoció no li arribava, i que l’amor se li moria, i que els seus enemics multiplicaven el pecat i l’error.
9. [132] Preguntaren a l’amic què feia néixer l’amor, i què el feia viure i què el feia morir. Respongué l’amic que l’amor naixia del record i vivia de la intel·ligència i moria per l’oblit.
10. [140] L’amic plorava per allò que havia perdut. I no hi havia qui pogués donar-li consol, perquè les seves pèrdues eren irreparables.
11. [162] L’amic estava captiu dins la presó de l’amor. El vigilaven pensaments, desitjos i records, que el tenien encadenat, per tal que no fugís del seu amat. El turmentaven les fatigues; el consolaven la paciència i l’esperança.
L’amic s’hauria mort, però l’amat li revelà la seva condició, i l’amic va reviure.
12. [212] L’amic lloava el seu amat i deia que havia transcendit la noció d’on, atès que es troba on la noció d’on no pot arribar. I per aquest motiu, quan preguntaren a l’amic on era el seu amat, respongué: «És», tot i que no sabia on. Tanmateix, sabia que l’amat és dins el seu record.
13. [238] L’amor estava malalt. L’amic li donava per medicina paciència, perseverança, obediència i esperança. L’amor es curava, però emmalaltia l’amic. Llavors l’amat el curava, amb el remei del record de les seves virtuts i les seves honres.
14. [324] L’amic comprà un dia de plors per un altre dia de pensaments, i va vendre un dia d’amors per un altre dia de tribulacions. I es multiplicaren els seus amors i els seus pensaments.
Llibre d’amic i amat
© Ramon Llull
© de l’adaptació: Sebastià Alzamora, 2017
Reservats tots els drets d’aquesta edició: Editorial Barcino, S.A.
«Tast del Tast» us convida a degustar la col·lecció «Tast de Clàssics», que ens permet gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d’una sensibilitat contemporània. Escriptors i poetes actuals adapten les paraules del passat per fer-les més presents que mai.
